Els grups parlamentaris del Partit Popular i de Vox han tancat un acord per aprovar els pressupostos autonòmics de les Illes Balears per al 2025. Aquest pacte inclou modificacions en la llei educativa per establir com a llengües vehiculars tant el català com el castellà, així com la derogació de la llei de memòria democràtica. Segons el document signat pels portaveus parlamentaris Sebastià Sagreras (PP) i Manuela Cañadas (Vox), després que el Consell de Govern hagi aprovat el projecte de pressupostos, es preveu la reforma de la llei educativa balear per garantir la presència de les dues llengües en l'ensenyament i promoure les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa.
A més, s'impulsarà un pla pilot voluntari que permeti a les famílies triar la llengua d'escolarització dels seus fills, amb recursos suficients per a la seva aplicació a l'educació primària i l'extensió a la secundària durant el curs 2025-2026. L'objectiu és que almenys un centre educatiu de cada comarca participi en aquest pla abans de finalitzar la legislatura.
Pel que fa a la funció pública, l'acord contempla que tots els formularis i tràmits administratius estiguin disponibles tant en català com en castellà, i que els ciutadans puguin escollir la llengua que prefereixin. També es revisaran les exigències de coneixement del català per a determinades places públiques, especialment aquelles de difícil cobertura o que no impliquin atenció directa al públic, permetent l'acreditació del nivell lingüístic un cop obtinguda la plaça.
No acolliran més menors no acompanyats
En matèria migratòria, PP i Vox han acordat no acollir més menors migrants no acompanyats procedents d'altres comunitats autònomes ni finançar nous centres d'acollida per a aquest col·lectiu. També es preveu realitzar proves d'edat més fiables i iniciar els tràmits d'expulsió per a aquells que no les superin, d'acord amb la legislació d'estrangeria. A més, es proposa col·laborar amb els consells insulars en l'elaboració de plans de retorn dels menors migrants als seus països d'origen. Finalment, es limitaran les ajudes de cooperació amb països que no col·laborin en el retorn de migrants, així com amb organitzacions islamistes i associacions o ONG que, segons l'acord, col·laborin amb el tràfic de persones i la immigració irregular.
La ruptura PP i Vox
Tot i que les dues formacions van signar un pacte de governabilitat a l’inici de legislatura, Vox el va donar per trencat al juliol de l’any passat, desvinculant-se del PP en diverses comunitats on compartien poder o acords estables. Aquella ruptura va bloquejar l’aprovació dels pressupostos balears per al 2024. Malgrat tot, Vox sí que va facilitar l’aprovació del sostre de despesa per a enguany, valorat en 6.562 milions d’euros, amb la seva abstenció. Aquesta xifra serà la base sobre la qual es construirà el nou projecte pressupostari per al 2025.
La presidenta Marga Prohens ha comparegut en roda de premsa acompanyada del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, i ha reconegut que la negociació amb la tercera força política ha estat “complexa i global”. A grans trets, l'Executiu autonòmic atén diverses reclamacions considerades per Vox en matèria lingüística, d'immigració irregular i sobre el Pacte Verd Europeu. Prohens s'ha compromès a impulsar mesures concretes, en el marc de les competències autonòmiques, contra la immigració irregular i en defensa del sector primari. En matèria de llengua, la líder de l'Executiu ha afirmat que PP i Vox han trobat punts d'acord sense renunciar cada formació “a les seves línies vermelles”.