Aquest final d'any i el 2026 arribaran carregats d'eleccions autonòmiques anticipades, després de la cascada de governs del PP que han caigut per la seva ruptura amb Vox i la impossibilitat de tirar pressupostos endavant. Les primeres seran a Extremadura, el 21 de desembre; uns comicis en els quals María Guardiola (PP), que ja va mostrar reticències a pactar amb Vox el 2023, tractarà de reeditar la presidència autonòmica sense dependre de l'extrema dreta. Després, al febrer, els comicis aragonesos, anunciats aquest divendres després d'unes negociacions fallides entre el govern de Jorge Azcón i els de Santiago Abascal. Al març, Alfonso Fernández Mañueco es mesurarà davant del socialista Carlos Martínez en les eleccions de Castella i Lleó. Finalment, Andalusia anirà a les urnes a primavera o el juny i el president Juanma Moreno Bonilla aspira a vèncer la vicepresidenta del govern espanyol María Jesús Montero i aconseguir de nou una majoria absoluta que li permeti governar amb tranquil·litat com en la passada legislatura.
María Guardiola tornaria a dependre de Vox
Per ara, les enquestes mostren que el PP de María Guardiola continuaria depenent de Vox per governar Extremadura. Un sondeig de 40dB publicat aquest dilluns per El País esbossa una clara victòria popular amb 30 escons i un 41,1% del vot —un lleuger creixement respecte als 28 i 38,78% que va obtenir el 2023—. Es quedaria, per tant, a tres escons de la majoria absoluta. El PSOE de Miguel Ángel Gallardo, encausat pel cas del germà de Pedro Sánchez, obtindria 21 escons i un 31,2% del vot, fet que suposa una caiguda respecte als 28 escons i el 39,9% del vot que va obtenir l'expresident extremeny traspassat a l'octubre Guillermo Fernández Vara el 2023. En tercer lloc quedaria Vox, liderat per Óscar Fernández a la comunitat: obtindria 9 escons i un 14,1% del vot, per la qual cosa creixeria en cinc escons respecte als quals tenia en l'actual legislatura. Finalment, la Unidas por Extremadura d'Irene de Miguel, que obtindria 5 escons i un 8,3% del vot —un escó més que els que va obtenir el 2023 amb el 6% del vot—. Amb aquest escenari, en què les esquerres no sumen, les úniques alternatives per formar govern serien un nou pacte entre PP i Vox o una gran coalició o entesa d'algun tipus entre els dos grans partits. Quant als candidats a la presidència de la comunitat, la preferida és María Guardiola (PP), a qui el 33,6% dels enquestats prefereix com a presidenta, molt per sobre de Gallardo (16,6%), Fernández (13,8%) i De Miguel (12,2%).
Perilla la majoria absoluta de Juanma Moreno
D'altra banda, la Fundació Centre d'Estudis Andalusos —el CIS andalús— ha llançat aquest dilluns el seu baròmetre de novembre. Quan falten mig any per als comicis, el PP del president Juanma Moreno aconseguiria entre 53 i 55 diputats amb el 40,2% dels vots, cosa que deixa en l'aire que pugui reeditar un govern còmode amb majoria absoluta (55). Aquest resultat suposaria una caiguda respecte als 58 escons i el 43,11% del vot que va obtenir el 2022. El PSOE-A de la vicepresidenta del govern espanyol María Jesús Montero obtindria entre 25 i 28 escons i un 21,4% dels vots —una caiguda respecte als 30 escons i 24,1% del vot que va obtenir Juan Espadas fa tres anys—. Vox, amb Manuel Gavira, se situaria com la tercera força, amb entre 19 i 22 escons i el 17,5% dels sufragis, cosa que suposa un clar auge davant els 14 escons i 13,47% del vot del 2022. Vox és la formació que experimenta major pujada en els últims baròmetres. El quart lloc l'ocuparia Per Andalucia/Sumar que, amb el 7,5% dels vots, aconseguiria entre cinc i sis representants al Parlament Andalús, mentre que el cinquè seria per a Adelante Andalucía —el partit andalusista de Teresa Rodríguez—, que assoliria el 6,1% dels suports, que li podrien suposar entre dos i tres escons.
L'enquesta, realitzada en plena crisi dels cribratges del càncer de mama, reflecteix que a Andalusia, la preocupació més gran és la sanitat (22,3 %), seguida de l'atur (15,4 %) i de l'accés i el preu de l'habitatge (12,2 %), mentre que en l'àmbit particular, preocupen, a més, els preus elevats, la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu (13,1 %). El 84 % dels andalusos considera la sanitat preventiva el principal capítol al qual els andalusos destinarien més inversió, per davant de l'accés a l'habitatge (79 %), la qualitat de vida per a la gent gran (74,7 %) i la formació per a l'ocupació (70 %).