El Partit Popular, PSOE i Ciutadans han tombat la reforma de la llei d'Amnistia per investigar els crims franquistes a Espanya, que es debatia aquest dimarts al Congrés, a proposta de Podemos i confluències, ERC, PNB, PDeCAT, Compromís, Bildu i Nueva Canarias. El principal argument dels impulsors de la incitativa era acabar amb la "impunitat" de la dictadura i complir els tractats internacionals. Des del 'no', però, han argumentat que la majoria de crims havien prescrit, i que el codi penal ni la Constitució permetien la retroacció en la seva aplicació. 

La portaveu de Bildu Marian Beitialarrangoitia ha instat a la reforma, perquè es pogués donar espai als jutges per admetre les denúncies relatives al franquisme, així com col·laborar amb la Justícia argentina —l'única al món que investiga aquests crims—. Beitialarrangoitia ha insistit que els efectes de la llei eren incompatibles amb els compromisos internacionals de perseguir els crims de Lesa Humanitat, així com els de guerra, delictes de genocidi i altres greus violacions dels drets humans.

En conseqüència, el PSOE ha tornat novament al centre de la polèmica —com en el debat de la presó permanent revisable, la setmana anterior, o el de despenalització d'injúries a la Corona—. 

A més de la crítica de Bildu d'impedir el "tancament en fals" del franquisme i saldar "el deute" amb les víctimes, els socialistes han estat interpel·lats pel portaveu d'ERC Joan Tardà. Aquest ha admès "indignació i tristesa" per perdre una oportunitat "d'enfortir els valors democràtics i acabar amb la banalització" del franquisme. "Amb vostès, les víctimes tenen alguna esperança. Amb ells [el PP], cap ni una!", ha denunciat, després que durant la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero s'hagués treballat en favor de restablir la memòria històrica.

Però el PSOE no ha canviat el vot, considerant que l'Amnistia va ser "un dels grans pilars" de la Transició, perquè deixava enrere la lluita de la Guerra Civil i la dictadura, per bé que no va ser una "imposició d'elits franquistes", sinó que recollia el sentir dels carrers. El portaveu Gregorio Cámara inclús ha recordat que no existeix la retroacció de les normes penals, i que, fins i tot, s'obria la porta a la "justícia selectiva". "Quins actes derivats de la llei haurien de ser revisats? Amb quina efectivitat? Quins subjectes podrien ser duts als tribunals?", ha preguntat.

Des del PP s'han repetit arguments similars, i inclús, el portaveu Miguel Lorenzo ha acusat Tardà de "jugar amb les emocions de la gent" i "enganyar". D'una banda, perquè si es derogués la llei d'amnistia "no passaria res", ja que altres lleis de l'ordenament indiquen que no es pot aplicar el dret penal més desfavorable. A més, el Codi Penal no es podria aplicar en aquest cas a crims previs al 2003. Finalment, ha dit que s'estava intentant encausar persones de "més de 98 anys".

Per la banda de Ciutadans, s'han repetit i detallat els arguments jurídics de PP i PSOE, a més de recordar que la llei d'Amnistia no sols va servir al franquisme, sinó que va permetre alliberar presos del GRAPO, el FRAP i ETA. "A canvi d'això, es va conquerir la democràcia", ha dit Ignacio Prendes. "Els vençuts van tenir més generositat que els vençedors", ha reconegut després i ha lloat la memòria d'una víctima, com fou Marcelino Camacho.

Això no ha agradat al Grup Confederal d'Unidos Podemos, ja que la diputada Yolanda Díaz ha assegurat que Camacho va "morir demanant que es canviés la llei". Al parer de Díaz, s'hauria donat una interpretació inadequada d'aquesta legislació, ja que no s'havien adaptat els tractats internacionals sobre jutjar els feixismes. "Han estat 40 anys de tristeses, mentides i amnèsia", ha indicat. "En cap altre país d'Europa s'entendria una Fundació com la Francisco Franco", ha reblat.

El PNB ha reconegut, però, que molts bascos es van beneficiar de la llei perquè no va quedar cap a presó o l'exili. Això sí, ha carregat que els instigadors del règim van "arruïnar" moltes vides, "des de la impunitat del poder", i que la llei d'Amnistia del 77 es va aprovar "sota amenaça i pressió". Per tant, reformar-la, no era "venjança, ni ajustament de comptes", sinó justícia.