El govern espanyol va entregar aquest dijous al jutge de Barcelona les resolucions judicials del Tribunal Suprem que van autoritzar l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el programari Pegasus. Només unes hores més tard es va saber que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va demanar espiar Aragonès amb Pegasus al·legant que era el líder dels CDR en la clandestinitat. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no s'ha pronunciat sobre aquest espionatge, en canvi, des del PP el culpen directament de donar l'ordre d'investigar ERC per les actuacions dels CDR "que ara amnistia i mentrestant, s'asseia amb Aragonès a la taula de diàleg".
Les acusacions del PP contra Sánchez
Fonts del Partit Popular han defensat que el CNI té l'obligació de fer les accions necessàries per protegir l'Estat de qualsevol risc o amenaça, en la mateixa línia que el que afirma la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Confien plenament en qualsevol actuació de la intel·ligència espanyola "confiem en el criteri dels professionals". En aquest sentit, assegura que el president del govern espanyol és l'encarregat d'autoritzar els objectius anuals del CNI, i per tant apunten que la directiva de seguretat "aprovada i signada per Pedro Sánchez el 18 de març de 2019" tenia l'objectiu de "lluitar contra els que tinguin voluntat i capacitat de subvertir l'ordre constitucional. Per tant, no pot al·legar ignorància".
Així doncs, els populars conclouen que per a Sánchez, ERC és un "partit perillós per a la integritat territorial" i per aquesta raó va autoritzar l'espionatge al seu líder "mentre s'asseia amb els seus dirigents en una taula de diàleg bilateral per protegir el seu mandat", encara que suposés desprotegir Espanya. Segons el PP, les amenaces que plantejaven el desafiament independentista el 2019 "són les mateixes que existeixen avui", tenint en compte que "els que van convocar un referèndum il·legal diuen que el tornaran a fer i l'Estat està més desprotegit per l'eliminació del delicte de sedició". Apunten que les actuacions dels CDR són les que van originar la investigació a ERC que ara seran amnistiats per la llei que s'aprovarà dimarts i "sense la qual Sánchez no seria president". En aquest sentit, denuncien que Sánchez ha passat d'investigar partits per "prevenir delictes" a eliminar-los per pactar amb formacions polítiques que van ser investigades per ordre seva.
D'altra banda, el PP també ha denunciat que el govern espanyol va cessar la llavors directora del CNI, Paz Esteban, qui precisament declara aquest divendres en relació amb l'espionatge a Aragonès amb el programari Pegasus, "per exigència d'ERC" i que el govern espanyol veu en el Tribunal Constitucional "un enemic de l'Estat i una institució a combatre i esmenar". Els d'Alberto Núñez Feijóo, consideren que si ERC continua donant suport a Sánchez malgrat estar al corrent de les escoltes és perquè "li convé continuar tenint un president dòcil" i "habituat a l'extorsió". També han acusat el govern de Sánchez de posar-se de "perfil" davant aquestes informacions, però, en canvi, tracten de convertir en actualitat "qüestions ja judicialitzades i de fa 4 legislatures".