Abraçar el PP com a taula de salvació per aconseguir d'una vegada obtenir algun diputat al País Basc. És l'estratègia d'Inés Arrimadas, que ha aconseguit convèncer Pablo Casado per a una coalició a Euskadi amb l'oferta de sumar també a Catalunya, on Ciutadans té la paella pel mànec i els populars van més necessitats. Consolidat el pacte, avui han transcendit els forats que el PP basc cedeix als taronges. Replicant els resultats del PP de 2016 voldria dir que Cs es quedaria amb dos escons.
L'acord preveu finalment que es reservaran a Cs els números 2 per Biscaia i els tres per Àlaba i Guipúscoa. Si ens fixem en què va passar a les últimes eleccions celebrades al Parlament basc, aquest repartiment implicaria que el partit que lidera Arrimadas es faria amb les cadires de Biscaia i la d'Àlaba. I és que ara fa quatre anys, el PP va recollir 9 escons, dels quals 5 a Àlaba, 2 a Biscaia i 2 a Guipúscoa. Tot això si no és que es confirmen els pronòstics de les primeres enquestes que s'estan publicant, que preveuen una patacada de la suma PP+Cs. Segons un sondeig recent per a Público, perdrien 4 escons.
L'aliança amb Cs ha passat factura al PP basc. Tant és així que qui fins ara havia estat el seu cap de files, Alfonso Alonso, va veure's forçat a fer un pas al costat. La seva oposició a com la direcció del partit va imposar des de Gènova el pacte amb els taronges va fer que Casado l'apartés com a candidat i posés al seu lloc Carlos Iturgaiz, un històric aznarista.
Iturgaiz, que ha comptat amb la benedicció pública d'Aznar, és el candidat a lehendakari que ha fet un millor paper en la història del PP basc. Va ser l'any 2001, quan va aconseguir 19 escons, 10 més que els que tenen els populars bascos actualment.