“No sé si el senyor Illa no sap que té competències autonòmiques i que ell, si vol, també pot abaixar els impostos als catalans. Encara més, els que ho hem fet l’animem que ho faci”. El Partit Popular replica les crítiques de Salvador Illa denunciant la “competència deslleial” i el “dúmping fiscal” de Madrid instant el president de la Generalitat a seguir el mateix camí de la rebaixa d’impostos. “Quan ho faci, trobarà com guanya més activitat, més ocupació, més dinamisme i més inversió, com l’estan guanyant aquelles comunitats que ho han fet”, ha defensat aquest dilluns el vicesecretari d’Hisenda, Habitatge i Infraestructures del PP, Juan Bravo, en roda de premsa. “El que no pot intentar és tapar la mala gestió del seu govern i dels governs anteriors intentant atacar una altra comunitat autònoma”, ha verbalitzat.
El dirigent popular ha justificat que quan un territori “rebaixa els seus impostos”, el cost “només afecta” aquesta comunitat autònoma “única i exclusivament”. “No afecta el conjunt de comunitats autònomes”, ha subratllat. Així mateix, ha defensat que la competència “sempre és bona” i “sempre millora i obliga tothom a treballar d’una manera més efectiva i més eficient per poder donar resposta”. En aquest sentit, Juan Bravo s’ha mostrat partidari de deixar treballar les comunitats en la seva “competència normativa, legislativa i tributària” perquè “prenguin les seves decisions”. “La clau no és apujar més als que estan [vivint en un territori], és aconseguir que hi hagi més gent que pugui tributar”, ha justificat. “En cap cas és incongruent parlar d’infrafinançament i abaixar impostos, al revés. Aquest instrument s’utilitza per aconseguir aquesta circumstància”, ha reblat.
Aquestes paraules de Juan Bravo arriben l’endemà que Salvador Illa acusés la Comunitat de Madrid de fomentar un model d’acumulació insolidària de recursos: “Acumulen, generen molta prosperitat i, en comptes de compartir-la, el que fan és una acumulació insolidària. I com? Amb rebaixes fiscals, que alteren la competència”, va expressar en una entrevista al Diari ARA. El president català va apostar per una “norma mínima bàsica per evitar que ens fem mal”. Poc després, Isabel Díaz Ayuso va sortir al pas de les crítiques i va acusar Illa de “fregir els catalans” per als seus “negocis a costa de tots els espanyols”.
“Que l’Estat deixi lliure les comunitats autònomes”
Ara, Juan Bravo ha reclamat que les comunitats autònomes tinguin mans lliures per decidir la seva política fiscal: “No entenem que l’Estat ho faci des de fora i no deixi [via] lliure perquè les comunitats autònomes, que són les que millor saben els seus comptes, sàpiguen quines són les decisions que ha de prendre”, ha verbalitzat. I ha lamentat que la Generalitat “cobri més impostos als catalans” per “continuar tenint deute, dèficit o obrir ambaixades”. “Fer despeses que d’altres podrien considerar supèrflues i que altres comunitats entenen que això ho cobreix prou el govern espanyol i entenen que els seus diners han d’estar destinats a sanitat, educació i polítiques socials”, ha reblat.
L’acord polític entre el PSC i ERC per al finançament singular, signat fa un any, recollia que l’aportació de Catalunya a la solidaritat ha de ser “explícita” i ha de “reflectir-se de manera transparent” i estipulava que la Generalitat “ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis oferts pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar”. Precisament, la clàusula relativa a “l’esforç fiscal similar” va ser un incís que va anul·lar la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut.
“Podríem entendre que hi ha dúmping fiscal al País Basc”
On Juan Bravo sí que considera que hi ha dúmping fiscal és al País Basc. “Podríem entendre que hi ha una situació de dúmping fiscal quan l’impost a la banca se cedeix [a les comunitats], i el País Basc, per exemple, decideix que poden no imposar-lo a les entitats que estiguin allà”, ha relatat. “Això sí que seria una cosa diferent perquè és un impost de caràcter nacional i es permet a un territori, per qüestions purament polítiques, [sense] que hi hagi una explicació tècnica que l’acompanyi, dir que no”, ha argumentat.