Junts per Catalunya té un nou posicionament polític en la qüestió del vel integral. Mentre els de Carles Puigdemont, en la ponència del congrés de Calella el passat octubre, van marcar un full de ruta en la qüestió d'immigració que incloïa un marc de drets i deures, els juntaires han anat treballant aquests mesos un posicionament sobre el vel islàmic a través de la sectorial de migració. Segons fonts de l'executiva juntaire, els de Carles Puigdemont aposten per posicionar-se en contra de l'ús del vel integral en espais públics. És a dir, en els casos del burca i el nicab, amb l'objectiu, argumenten, d'evitar una discriminació per raó de gènere i per seguretat. Des de Junts per Catalunya també s'aposta per posicionar-se en contra de l'ús de tot vel islàmic en l'àmbit de la formació en els menors, sigui escoles, centres de repàs o recintes esportius. "L'objectiu és evitar la discriminació de gènere", argumenten fonts juntaires.
Un altre element que toca el partit liderat per Carles Puigdemont és el burquini. És a dir, la roba de vestir que utilitzen les dones seguidores de l'islam per anar a piscines o a la platja. En aquest cas, els juntaires aposten simplement perquè s'obligui a usar roba tècnica, sense diferenciar que vagin tapades del tot, o no. "És molt complicat saber si es fa per malaltia, vergonya o imposició", argumenten els juntaires.
S'obren a fer modificacions normatives i legislatives
Junts per Catalunya va debatre aquesta qüestió durant la reunió de l'executiva del dilluns passat, tal com ha avançat el diari Ara. Els juntaires han debatut aquesta qüestió internament durant mesos i, sobretot, dins la sectorial d'immigració, on tenen representants de diversos col·lectius. Els juntaires remarquen que és un posicionament que és "lliure i que no depèn del marc legislatiu actual" i que es "comprometen" a tirar-ho endavant a través d'iniciatives legislatives. "La sectorial està en contacte i forma part de persones de diferents orígens", recorden fonts de l'executiva. De fet, mentrestant els de Carles Puigdemont estan a l'espera de l'aprovació per part del Congrés de la delegació de les competències de la immigració a la Generalitat, que facilitarà que el Parlament reguli qüestions relacionades amb la immigració, com l'obligatorietat de la llengua catalana en els nouvinguts.
Des de Junts per Catalunya reivindiquen que no volen "evitar" cap debat, davant l'auge de partits islamòfobs com Aliança Catalana. "Aquest posicionament no va en contra de ningú. L’objectiu és fomentar la convivència i la integració", remarquen fonts del partit, que posen d'exemple el cas de Kosovo, país que està format per un 90% de musulmans i, a les escoles, el vel islàmic està prohibit. "No entrarem en posicions bonistes", reivindiquen els juntaires, que recorden que va ser una de les qüestions que es van tractar en la Convenció Municipalista de fa unes setmanes a Vic, com també van aprovar un posicionament sobre el padró.
La polèmica moció d'Aliança i el "no" de Junts
Amb tot, aquest dijous el Parlament debat i vota una moció d'Aliança Catalana sobre el vel islàmic als espais públics. Concretament, reclamen la prohibició a l'espai públic del hijab, el nicab, el burca, el burquini o el xador. De fet, des de Junts per Catalunya ja adverteixen que votaran en contra d'una moció que consideren que "destil·la odi per totes bandes". Un dels punts que porta Aliança Catalana al Parlament és aquest: "Que moltes de les normes que aquestes comunitats imposen als seus membres femenins, nenes i dones, contravenen de manera flagrant la seva dignitat, assenyalant-les com a pecaminoses o inferiors i obligant-les a utilitzar peces de roba per tapar-se els cabells i altres parts del cos, que inadmissiblement s’assenyalen com a impures i provocadores". El partit de Carles Puigdemont defensa la construcció de la "Catalunya d'un sol poble", asseguren. Una de les curiositats del ple d'aquesta setmana, de fet, té com a protagonista la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols. I és que, habitualment, usa una creu cristiana com a collaret, però en aquest ple no l'ha dut, ja que un dels punts de la seva moció diu això: "és una funció pròpia d’aquesta cambra i com a criteri interpretatiu del que ha de ser un estat laic i aconfessional".