El PSOE argumenta que la llei audiovisual no pot establir quotes de català a les plataformes de fora de l'estat espanyol perquè vulneraria la normativa comunitària. En aquest context, però, Brussel·les veu "legítim" protegir la diversitat lingüística amb mesures "proporcionades i no discriminatòries". Així s'han pronunciat fonts comunitàries, que han assegurat en declaracions a l'ACN que els estats membres de la Unió Europea "poden prendre mesures en l'interès públic legítim de la diversitat lingüística i cultural" sempre que aquestes respectin els tractats europeus i els principis de "no discriminació i proporcionalitat".

Com passa sempre que es tracta d'una qüestió domèstica, les mateixes fonts s'han negat a posicionar-se concretament sobre la llei de l'audiovisual del govern espanyol i el debat entorn de les quotes pel català. Tot i això, puntualitzen que la directiva europea de l'audiovisual no diu res sobre quotes per a contingut en els idiomes oficials dels estats membres.

La directiva europea

La directiva europea de l'audiovisual estableix que els estats membres han de garantir que els proveïdors "sota la seva jurisdicció" tenen "almenys un 30% de continguts europeus" en el seu catàleg. A més, la directiva permet als estats obligar a invertir en producció europea o comprar drets d'emissió d'obres europees a plataformes "establertes en un altre estat membre de la UE que es dirigeixen al seu territori". Per exemple, Netflix té seu als Països Baixos i HBO a Suècia. La directiva europea no menciona la subtitulació o doblatge de continguts audiovisuals. Cal recordar que les directives europees són disposicions normatives del dret de la UE que vinculen els estats a prendre determinades mesures o assolir certs objectius, però que deixen marge de maniobra per adaptar les lleis estatals pròpies.

Jurisprudència rellevant

El 2009 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va avalar que s'obligués als operadors de televisió a destinar el 5% dels seus ingressos al finançament anticipat de continguts europeus i, més concretament, el 60% d'aquest 5% a obres en llengües cooficials de l'estat espanyol. La Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA) havia portat als tribunals un real decret que imposava aquesta obligació. En aquell cas, el TJUE va valorar que la protecció de la diversitat lingüística és un objectiu justificable per fer una mesura d'aquest tipus i que no s'oposava a la directiva sobre activitats de radiodifusió televisiva del moment.

Després de l'aprovació en Consell de Ministres del projecte de llei audiovisual, ERC va posar en qüestió el seu suport als pressupostos, ja que el text deixava fora de les quotes les plataformes amb seu a l’estranger, com ara Netlflix o HBO. Davant d'aquesta situació, ERC i el PSOE van iniciar converses ahir dimecres per tal de reconduir la negociació amb esmenes al text aprovat per l'executiu. Els republicans volen blindar encara més el català al text, per evitar equívocs. Aquest dimecres Oriol Junqueras ha assegurat que hi ha possibilitats d'acord. 

 

Imatge principal, la llei de l'audiovisual deixa fora les plataformes amb seu a l'estranger, com Netflix / Europa Press