El rei Felip VI va clausurar aquest dijous la Conferència d’Ambaixadors 2024, que durant dos dies ha reunit als caps de missió de l’estat espanyol a tot el món en la seu del Ministeri d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, que dirigeix José Manuel Albares. La conferència ha comptat amb la participació del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va presidir la inauguració, a més dels ministres d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo; Indústria i Turisme, Jordi Hereu; Interior, Fernando Grande-Marlaska; i la ministra de Defensa, Margarita Robles. La conferència va comptar també amb la presència dels exministres Héctor Gómez i Miquel Iceta en qualitat de nous representants d'Espanya davant de l'ONU a Nova York i la Unesco a París, respectivament, en mig de la mala maror que existeix en el cos diplomàtic pels últims nomenaments de polítics per ocupar posicions com a ambaixadors en l’exterior o càrrecs de representants en organismes internacionals, que haurien d’estar reservats als membres de la Carrera Diplomàtica, molt millor preparats i amb experiència internacional. Espanya té 130 ambaixadors acreditats a tot el món i davant dels organismes internacionals. Durant la primera jornada de la Conferència, el ministre Albares va instar els ambaixadors a defensar el català, el gallec i l'euskera en els països on estan presents.
Felipe González, el que més va nomenar
Les portes giratòries sempre han existit. Són una manera de recol·locar un polític que ha deixat de tenir un càrrec perquè segueixi tenint una feina, fins i tot, en la majoria dels casos, millor pagada que quan realitzava un servei públic. Habitualment els polítics que passen aquestes portes ho fan per anar a l’empresa privada, però en els darrers anys s’ha fet un costum que els polítics ocupin posicions com a ambaixadors a l’exterior o càrrecs com a representants en organismes internacionals. Des que Pedro Sánchez és president del Govern espanyol fa cinc anys, ha nomenat, fins ara, a nou polítics com a màxims representants a les ambaixades a l’exterior o davant els organismes internacionals. El seu predecessor socialista en el càrrec, José Luis Rodríguez Zapatero, va designar dotze polítics per fer tasques de diplomàtics en vuit anys. Felipe González, que va estar tretze anys al capdavant de l'Executiu, va nomenar deu polítics afins. En el cas dels presidents del Partit Popular, Mariano Rajoy i José María Aznar, durant els prop de 15 anys que van estar al capdavant dels governs del PP, van fer tres i dues designacions polítiques, respectivament.
Ximo Puig pot ser el pròxim
A més de Miquel Iceta com a ambaixador d’Espanya davant l’Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), Héctor Gómez (ONU), Sánchez també va nomenar a dit Carmen Montón (representant davant l’Organització d’Estats Americans (OEA) a Washington, Manuel Escudero (Organització per la Cooperació i Desenvolupament econòmic, OCDE), Isabel Celáa (ambaixadora a la Santa Seu i Malta), Ángel Martin Peccis (ambaixador a Cuba), Àngel Ros (exambaixador a Andorra), Andrés Perelló i José Manuel Rodríguez Uribes (ex Unesco). El desè pot ser Ximo Puig, que sona com a futur ambaixador en cap de la Delegació Permanent d'Espanya davant de l'OCDE, càrrecs que ja van exercir Manuel Escudero i l’exministre del PP José Ignacio Wert. Un càrrec remunerat amb un sou de 130.000 euros anuals i casa a París. Puig va anunciar a mitjans de desembre que deixa el lideratge del PSOE valencià, que durant aquest primer trimestre de l’any ha de convocar un congrés extraordinari per designar la nova direcció del grup socialista en el parlament autonòmic, que tot apunta que recaurà en la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. Puig opta a un retir daurat a l'OCDE, tot i que una altra opció per ell pot ser la seva inclusió a la llista per a les eleccions europees del pròxim mes de juny.
Preocupació entre els diplomàtics
Però han estat les darreres designacions de Sánchez, les de Miquel Iceta i Héctor Gómez com a ambaixadors d'Espanya davant la Unesco a París i davant l'ONU a Nova York, respectivament, el que va indignar l’Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE), associació que representa el 70% de la carrera diplomàtica, que el mes de desembre passat va difondre un comunicat expressant la seva “preocupació i disconformitat” davant aquest tipus de nomenaments. Dos llocs, a més, “especialment tècnics i sensibles, sobretot en l'actual conjuntura geopolítica”, als quals “tradicionalment accedeixen diplomàtics de contrastada vàlua professional en l'àmbit de les relacions internacionals i, especialment, en el complex món de la diplomàcia multilateral”, segons deia el comunicat.
En la renovació de la cúpula del Ministeri d'Afers Exteriors, UE i Cooperació per a la nova legislatura, que es va aprovar en el Consell de Ministres del passat 19 de desembre, també va destacar el nomenament de la diputada socialista Susana Sumerzo, persona de confiança de Pedro Sánchez i del ministre José Manuel Albares, com a secretària d'Estat per a Iberoamèrica i el Carib i l'Espanyol al Món, en substitució del diplomàtic Juan Fernández Trigo, que va assumir l’ambaixada de Portugal.