Quin dia estrany de portades, aquest dilluns. Cada diari obre amb un tema diferent i això complica les coses a la portadologia, que viu molt bé quan ha de comparar com diaris diferents tracten el mateix afer, però les passa magres si la valoració s’ha de fer entre afers diferents. D’entrada, cal dir que és dilluns. Aquí ja s’ha dit molt cops que és un dia lamentable per als diaris impresos perquè els diumenges són el dia del Senyor i no hi ha notícies, com se sol dir. Així que els diaris del dilluns viuen del que s’ha preparat el dijous o el divendres, en el benentés que el millor material se’l queda l’edició dominical. Els dilluns surten diaris freds, atemporals. Aquesta és la causa, per posar un cas, que tantes enquestes es publiquin en dilluns.
Per això passen coses com que La Vanguardia obre amb una proposició de llei del PSC —eliminar les pensions vitalícies de la presidència del Parlament— que un altre dia amb prou feines si tocaria primera pàgina. Entre altres motius perquè, tal com pinta el panorama polític, el PSC no s’hi juga res deixant flotar aquesta iniciativa que, això sí, caurà simpàtica perquè gairebé tothom odia els privilegis en general i els dels polítics en particular. La proposició toca indirectament i sense barroeria la fibra populista antipolítics de molts (“tots són iguals”, “no treballen”, etc). En sociologia, d’aquesta tàctica se’n diu xiulet de gos —de l'anglès dog-whistle politics. Al·ludeix a l’ús del doble sentit pels polítics (o qui sigui) per aconseguir suports més enllà de la seva base natural sense alienar-la ni posar-ho fàcil a la crítica opositora. En aquest cas, és obvi que apunten a Laura Borràs malgrat que ho neguin. Que la proposta arribi ara i no fa deu anys obeeix a alguna raó.
Potser la millor portada d’avui és la de l’Ara, que obre amb un tema que és com una barreja de pel·lícula de James Bond, sèrie de metges a emergències, història de (ciberagents) bons i (russos) dolents i que ens afecta molt directament a tots, perquè inutilitzar l’operació dels principals hospitals del país no és cap broma. Sort que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, els policies del món telemàtic, ho va detectar a temps. El Periódico té una història que promet molt encara que la dona petita. Explica que el PDeCat demana mig milió d’euros a Junts per donar suport a la candidatura de Xavier Trias. Tal com es llegeix al títol de portada, aquestes demandes tenen un nom lleig que surt als diccionaris de gairebé tots els països del món. El PDeCat també ha demanat representació a la llista. En fi. Ja es veu que els problemes de la política van més enllà de les pensions del Parlament.
