Rodalies és un martell piló pel Govern, al que la realitat desmenteix, el que soscava la confiança dels ciutadans. Aquest dissabte ha passat just al revés del que vam viure dijous passat, quan les portades van caure de quatre grapes en les paraules del Govern sobre Rodalies i es van creure que el servei de Rodalies es recuperaria, però al matí no va sortir cap tren. En canvi, avui ha passat just el contrari. El Govern va anunciar a les 3 de la matinada que el servei de Rodalies estaria suspès aquest dissabte, però la realitat és que els trens circulen, tot i que de manera parcial i amb afectacions en algunes línies. A aquelles hores, els diaris de paper ja no tenien temps d’anunciar aquesta suspensió, i aquest cop, va ser un encert, perquè haguessin tornat a caure en el parany. Les portades dels diaris catalans no donen per fet una suspensió total que finalment no s’ha produït, i es curen en salut, cosa que els ha permès ajustar-se a la realitat de la situació. Per sort, avui és dissabte i l’afluència de viatgers no és la mateixa que en un dia laborable. El que no ha canviat és la desconfiança dels ciutadans en un servei que, als retards i les incidències habituals, se suma ara la incertesa i la desconfiança. Ho resumeix molt bé un titular de El Periódico: “Jo ja no me'n fio”, i és que això és el que pensen molts usuaris, els maquinistes que creuen que la represa del servei s’ha fet sense garanties de seguretat, els partits de l’oposició i les organitzacions independentistes que diuen prou perquè ho consideren un reflex del deteriorament dels serveis bàsics de Catalunya.
“El Govern planteja aturar Rodalies als punts de risc”, diu el titular principal de La Vanguardia, que ho il·lustra amb una imatge de la via de l’R1 que va quedar inutilitzada per un despreniment de terra i roques hores després de l’exhaustiva revisió que els tècnics d’Adif i els maquinistes havien fet de la xarxa. Diu el diari dels Godó que un nou despreniment reobre la crisi de confiança en la xarxa i que els trens tornen a circular a Catalunya amb els retards i les incidències habituals; també que l’AP7 obrirà avui un carril, però que la reparació del mur que va caure sobre el tren de Rodalies a Gelida encara trigarà un parell de setmanes. Al diari Ara també obren amb la reobertura “en precari” de Rodalies, que il·lustren amb una fotografia de treballadors de Renfe homenatjant al maquinista mort a l’accident de Gelida en un acte a les portes de l’estació de Sants. A El Punt Avui, en canvi, el que destaca de la crisi ferroviària és que ha aparegut Boro, el gos de l'Iryo perdut a l'accident d'Adamuz, i que un exdirectiu d'Adif ha estat exonerat per l'accident d'Angrois del 2013, mentre que el dossier està dedicat a l'ús del català que es fa a la Catalunya Nord.
El ministre Puente, en el punt de mira a Madrid
En paral·lel al caos en el sistema ferroviari a Catalunya, segueix el degoteig de notícies sobre l’accident de l’alta velocitat a Adamuz que va causar 45 víctimes mortals i les possibles causes, que apunten al trencament de la via abans del pas de l’Iryo, una qüestió que en altres portades és la notícia més important, com en el cas de El Periódico i dels diaris de Madrid. “Puente (el ministre) posa ara en dubte la fabricació dels raïls”, titula El Mundo, un resum del primer informe oficial que diu “confirma que la via va col·lapsar abans de l’accident”. En la mateixa línia va La Razón, que titula amb un contundent “la via ja estava trencada” i retreu al ministre Óscar Puente que no dimiteixi i que s’aferri a un possible defecte de fabricació en el material per exonerar Adif. El ministre també és l’objectiu de la portada de l’ABC, que titula que “Puente atribueix a la ‘mala fortuna’ l’accident malgrat les evidències que apunten a Transports”. El degà de la premsa conservadora dedica la fotografia a Mario Samper, un dels viatgers de l’Alvia que va xocar contra l’Iryo, i que va ser qui va alertar a la Guàrdia Civil de la magnitud de la tragèdia i que explica com va viure aquella tràgica nit. “Agent, vinc del descarrilament”. “De quin descarrilament? Companys, hi ha un altre tren”. El País també obre amb altres testimonis de la tragèdia, com els de Francisco Arroyo i el seu fill Víctor, als que descriu com “els herois del vagó 4 de l’Alvia”, que van estar rescatant durant més d’una hora a passatgers dels vagons bolcats abans que arribessin els equips d’emergències. El diari de Prisa també recull que Puente veu un possible defecte de fàbrica i ordena revisar els raïls del lot d’Adamuz.