Es fa cada dia més complicat no engegar a dida tot i tothom a propòsit del despropòsit sobre les eleccions al Parlament tal com apareix a les portades dels diaris, amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dirigint l’espectacle en la línia d’ara ho veus, ara no ho veus. Només hi faltava la inhabilitació del conseller Bernat Solé, l’encarregat d’organitzar les eleccions, i que el CIS hi posés cullerada amb una enquesta, feta les dues primeres setmanes de gener, on diu que guanya el PSC, que saltaria de 17 fins a 35 diputats. La presentació dels resultats és molt matussera (a Junts li dona una forquilla d’entre 20 i 27 diputats, per exemple) i els diaris no n’han fet gaire cas, però els partits s’espanten fàcilment, que potser és el que vol l’enquestador.

El País i l’Ara en fan un bon resum als títols principals de portada. La combinació d’un i altre tal vegada seria el millor sumari: El TSJC allarga la incertesa i deixa Catalunya sense saber quin dia es vota. Indiquen el responsable i les conseqüències: el tribunal decidirà enmig de la campanya, cosa que fa pensar si no té ganes d’influir en el resultat. El Punt Avui diu que sí, que el TSJC està en campanya —ja ho deia el titular de l’editorial d’ahir d’aquesta santa casa—. El Periódico acusa al Govern de "mantenir el torcebraç", s'entén que al TSJC, com si en fos el responsable. La Vanguardia, sempre mig pas darrera en situacions compromeses que mai se sap com poden acabar, es limita a navegar i perquè no quedi fred el títol fa servir aquest “aboca”, un verb una mica més intens que sembla que carrega d’acció el que es diu.

Els diaris no s’acaben de decidir a veure-hi en tot plegat un patró de conducta relacionat amb una difícil intel·ligència de la separació de poders. Perquè el d’aquests dies amb les eleccions és només un més dels capítols del culebrot que és la política catalana des de l’octubre del 2017, amb tot de tribunals i altres organismes de l’Estat (Tribunal de Cuentas, Junta Electoral, etcètera) i les puntuals intervencions dels cossos de seguretat. Tots ells són al darrere de la funció. Fan i desfan tal com els abelleix i en el temps que els convé. Això genera una inèrcia i un hàbit: el que es fa contra els indepes i l’independentisme ho té tot pagat, inclòs desvirtuar les mateixes eleccions. A les portades dels diaris no es nota gran cosa.

La resta de diaris de Madrid no en fa ni cas, fora de La Razón, potser perquè els propietaris i el director són nascuts a Catalunya. Crida l’atenció el títol que obre El Mundo, que puja un esgraó més en la fabricació i promoció de qualsevol història que escampi la idea de carregar-se les autonomies tal com les coneixem, de bracet amb Vox, que ho porta al seu programa.

ARA

EP

EPA

EPC

LV

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat