Als titulars, els diaris fem servir “Europa” per a al·ludir a coses diverses: el Consell d’Europa, la Comissió de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de la UE, el dels Drets Humans, el Parlament Europeu, etcètera. La raó és òbvia: economia d’espai. Ara bé, seria una exageració dir que aquesta llicència retòrica perjudica o altera la informació o el seu sentit si després a la notícia s’esmenta la institució que toca, etcètera. Doncs bé, ahir “Europa” va dir moltes coses a Espanya —o a l’Estat espanyol, si vols—. Gairebé cap és agradable, però totes són o haurien de ser d’interès per a la premsa, atés que tenen a veure amb drets i llibertats fonamentals. Pel que es veu a les portades, però, els diaris de Madrid i de Barcelona no tenen prou sensibilitat per fer-se’n ressò, o bé baden o potser opten pel xovinisme patriòtic i tapen amb el silenci en portada els dèficits i mancances de la Democràcia Plena™.
És veritat que El Mundo destaca la renyina d’un portaveu de la Comissió Europea a Espanya perquè permet que arribin turistes estrangers mentre manté confinats als ciutadans espanyols. Això atempta a la llibertat de moviments, que és un dret fonamental i tret identitari de la UE. Segurament obre la primera amb aquesta història perquè li serveix per fer quedar malament al govern socialcomunista.
Només El Punt Avui explica, en un retallet, que la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa ha fet arribar al ministre de Justícia espanyol una carta on li manifesta inquietud per l’augment de condemnes d'artistes i activistes a l’empara de l’anomenada Llei Mordassa i de la reforma del Codi Penal, aprovades una i altra el 2015 per la majoria absoluta del PP —i mantingudes pel govern del PSOE i Unidas Podemos malgrat les seves promeses electorals.
Pitjor encara, cap diari posa en primera que la Comissió de Venècia ha reclamat a Espanya la reforma urgent de l’aital llei pel seu caràcter repressiu. Aquesta comissió és un òrgan consultiu del Consell d’Europa, format per experts independents en dret constitucional, que assisteix i aconsella als estats sobre les lleis i funcionament de les institucions democràtiques i la protecció de drets humans. Per exemple, l’Estat espanyol sempre fa servir com a argument d’autoritat contra el referèndum de l’1-O el fet que la Comissió de Venècia no el va reconèixer.
La Vanguardia, en canvi, obre el diari amb les repercussions de la condemna de la UE a… la Xina per la sistemàtica i genocida repressió de les ètnies turcomanes, especialment els uigurs, de la provícia del Xinjiang, a l’Oest del país. El País també ho té, petit, en portada. Potser pitjor l’hipocresia de l’ABC que, no content d’inventar-se un “esclat” dels Mossos, dedica el pòster de portada a la situació degradant dels nens migrants retinguts a… Texas! Mentre hi era Trump —que n’és el responsable— va fer muts i a la gàbia. Esclar que no són comparables les actuacions de l’Estat xinès i de l’espanyol, però si ets valent per denunciar al govern xinès en portada, es fa estrany el poc coratge per assenyalar les mancances del teu mateix país. Això també val per la resta de diaris, que tampoc no en diuen ni piu.
En aquest context, té gràcia la “promo” d’El País a sota de la capçalera a l’esquerra on diu que la reina Elisabet II “ordena revisar la política de diversitat”, eufemisme de “política racial”. Apart que la reina britànica es cuida molt “d’ordenar” res fora de casa seva, aquest títol mal fet contrasta l’actitud d’aquella casa reial amb l’espanyola. Quan t’hi jugues que Felip VI no surt en cap portada fent palesa la seva inquietud, com va fer el 3-O, pels advertiments de la UE i del Consell d’Europa sobre els drets i llibertats fonamentals dels espanyols? Aquest silenci còmplice és el que té la Monarquia Moderna™ —i la premsa cortesana.
