Un dia més, les portades no donen importància a les notícies que retraten la repressió judicial de l’independentisme. Ahir, el TJUE va emetre una sentència que afavoreix els exiliats catalans, en recordar el dret dels ciutadans europeus a no ser perseguits per fets sobre els quals ja recau sentència ferma en qualsevol estat de la UE. Doncs bé, tant el president Carles Puigdemont com el conseller Lluís Puig tenen sentències absolutòries fermes emeses a Alemanya i Bèlgica sobre alguns dels delictes pels quals l’estat espanyol en demana l’extradició. Els diaris, fins i tot els de Barcelona, sembla que volen fer un mer punt i seguit dels represaliats independentistes. La protecció dels drets i llibertats de Puigdemont, Puig i altres represaliats no canviarà pel fet de treure importància o ignorar sentències com la d’ahir.

Esborrona veure les portades d'aquest dijous. No una en concret, sinó el conjunt. Es barregen les boníssimes notícies sobre el declivi de la pandèmia gràcies a la vacunació i les imatges esgarrifoses de les desgràcies de la guerra entre Israel i els militants palestins de Hamás. Sembla que la Covid-19 havia deixat en suspens els conflictes del món i ara, un cop el món comença a controlar contagis i morts, es revifen les discòrdies i conflictes de sempre. Potser és un recordatori que el pas de la pandèmia i l’avenç de la immunitat no ha canviat gaire res, que potser no hem après gran cosa, contràriament al que la propaganda governamental ha venut aquests mesos de morts i restriccions.

Per paga, un informe de l’Organització Mundial de la Salut diu que ens podíem haver estalviat la catàstrofe sanitària si els governs i els sistemes de salut haguessin estat més alerta i més ben organitzats. Té gràcia que ho digui l’OMS, perquè justament els paguem per a això i encara és hora que esbrini i expliqui com va originar-se el coronavirus responsable de la Covid-19 i com va escampar-se i encomanar-se la gran pandèmia global.

El País i La Vanguardia són els diaris amb què avui fa bo d’esmorzar. Els dos obren amb fets positius i tranquil·litzadors sobre la pandèmia. Amb una diferència. El diari de Madrid parla de la gent i el de Barcelona, dels negocis. Al marge que surti reforçat algun mal tòpic sobre els catalans, aquests detalls revelen en què pensen els que fan portades quan les fan. L‘ABC, en canvi, fidel a la seva actitud de diari irritant i emprenyat, s’estima més posar a tota pàgina l’informe de l’ONU, amb la intenció —no és difícil endevinar-ho— de fer present que la culpa és del govern espanyol. La Razón aconsegueix avui que no s’entengui un borrall del seu títol principal. Ja passa, això, si vas per la vida mirant-ho tot tort i amb suspicàcia.

També té força el títol d’El Periódico. Sembla que no pugui ser. La CUP fent de mestre d’escola que separa dues criatures que es barallen i els fa demanar-se perdó. El títol de l’Ara, que deixa l’element CUP en un subtítol, té un aire de reportatge d’Hola! d’un d’aquests conflictes conjugals de famosos que sembla que se’n surten. Quin culebrot, això de les negociacions entre Junts i Esquerra. Quants girs de guió. Crida l’atenció que La Vanguardia no en digui ni ase ni bèstia, sobretot perquè dilluns passat el diari obria la primera amb la ruptura entre els dos partits indepes i la possibilitat de noves eleccions. Si els diaris només fossin portada…

LV

EP

ABC

ARA

EPA

EPC

LR

EM

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat