El sector turístic a Catalunya ha conclòs la temporada d’estiu amb dades d’ocupació excel·lents i, en alguns casos, històriques. No obstant això, sota aquesta aparent bonança, amaga una realitat més matisada: el turista d’avui desemborsa menys i s’allotja menys nits. Després dels anys d’eufòria postpandèmia, on es va gastar sense mesura, hostalers i restauradors perceben ara una clara moderació en el consum, tot i que el flux de visitants es manté a nivells molt alts. Les xifres de l'Institut Nacional d’Estadística (INE) per a juliol reflecteixen aquesta paradoxa.
Es va batre el rècord de turistes que van utilitzar hotels a Catalunya (2,6 milions, un 3,3% més), però el nombre total de pernoctacions es va mantenir gairebé estable (8,2 milions, només un 0,2% més). La mitjana d’estada va caure fins a les 3,14 nits per turista, la xifra més baixa per a un mes de juliol des de 1999, excloent els anys de la pandèmia.
Abans del COVID-19, la mitjana se situava en 3,5 nits. Els representants del sector alerten d’un canvi d’actitud en el consumidor. Elvira Garcia, directora general de Barcelona Oberta, parla d’un “turisme d’estalvi” a la capital catalana. “Hàbits com l’experiència d’anar a un bon restaurant o de compres s’han abandonat”, assenyala. Fins i tot, detalla que clients allotjats en hotels demanen menjar a domicili o compren en supermercats per consumir a l’habitació, una pràctica que impacta directament en la facturació dels restaurants.
L’allargament de la temporada, l’aposta del sector
Aquesta moderació en la despesa és generalitzada. Manuel Ángel Ortiz, del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels, ho exemplifica amb claredat: “No es gastaran 40 euros si en poden gastar 20”. Ortiz preveu que els ingressos d’agost podrien caure fins a un 10% respecte a l’any anterior. Des de Fecasarm, el seu secretari general, Joaquim Boadas, confirma aquesta tendència i lamenta la desaparició del client que desemborsava “entre 2.000 i 5.000 euros en una nit”. Malgrat aquest repte, el sector troba un raig de llum en la progressiva allargada de l’alta temporada. La tendència és que la demanda es reparteixi millor al llarg de l’any, alleugerint la pressió dels mesos puntuals i donant més estabilitat als negocis.
Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona (FEHT), ho celebra: “Quan tens un 90-95% d’ocupació vas més estressat”. Per a ell, “el més important no és el nombre final de turistes ni crear rècords, sinó que la temporada sigui cada vegada més llarga i constant”. Aquesta mateixa estratègia la comparteixen els càmpings, un altre dels sectors estrella. Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings, destaca que la temporada no s’acaba a l’agost i assenyala que a Girona ja tenen “ocupacions molt elevades per a la tardor”.
El comportament per tipus de turista i destí
El tipus de turista juga un paper clau en aquesta evolució. El resident a l’estranger, que abans de la pandèmia rondava les quatre nits de mitjana, ara es mou entorn de les 3,5. El resident a l’Estat, en canvi, manté un comportament més estable, amb unes 2,5 nits de mitjana. La situació també varia segons la destinació. Mentre a Barcelona i la seva àrea metropolitana es nota més la reducció de la despesa i la desaparició del “visitant local” al centre de la ciutat, com alerta Garcia, zones com l’Alt Pirineu i Aran viuen un estiu excel·lent.
Flòrido Dolcet, president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, assenyala que les altes temperatures han impulsat les activitats aquàtiques i espera tancar la temporada amb gairebé “xifres de rècord”. En definitiva, el sector turístic català s'enfronta a un nou escenari: ha après a viure amb xifres d’ocupació rècord, però amb un turista més conscient del seu pressupost i amb l’estada més curta. L’aposta de futur passa per consolidar l’allargament de la temporada i adaptar-se a un consumidor que busca experiències, però amb una mirada més prudent als seus desemborsaments.