Les portades d’aquest divendres són un bon termòmetre de la temperatura democràtica d’Espanya. Cap ni una sembla indignada o molesta, ni tan sols estranyada, perquè s’hagi tornat a perpetrar la subhasta del Tribunal Constitucional —i altres òrgans— entre els dos grans partits dinàstics, PP i PSOE, aquest amb la col·laboració de Podemos, que confirma així el seu fitxatge pel sistema del 78. Les portades, però, accepten aquest estat de coses. Fins i tot sembla que respiren alleujades, sense qüestionar-se si és pitjor el remei que la malaltia, perquè no només presenten com a cosa normal que els nounomenats siguin de caire partidista, sinó que els deixen millor o pitjor en funció de si s’afileren o no amb els partits que cada diari afavoreix.
Així, El País explica, en to de damisel·la sorpresa de ser mirada amb afany, que el govern espanyol (vol dir el PSOE i Podemos) “accepta perfils durs del PP” per al Constitucional: una “magistrada recusada en el cas Gürtel i un col·laborador de la FAES”. Ai, quina sorpresa, miri vostè. Mai no havia passat, oi? En canvi, El Mundo, de la mateixa magistrada, Concepción Espejel, diu que és “combativa contra ETA”. Sembla la bio d’una tuitaire descarada. Té gràcia que del curriculum d’aquesta senyora es destaqui la seva “combativitat” (sic) contra una organització terrorista que fa deu anys que no existeix. Explica tantíssimes coses sobre què fa bategar a aquest diari, les dèries que el motiven i les intoxicacions ideològiques que pateix! L’ABC, a la segona portada, parla de “quatre perfils polítics i combatius”, sense por ni vergonya. La Vanguardia titula amb cara de pòquer: “Pacte del govern central i el PP per renovar el TC i altres institucions”. L’Ara fa una cosa semblant. El Periódico no només s’ho agafa amb normalitat, sinó que va més enllà i anuncia que ara toca subhastar el Consell del Poder Judicial. En fi, que els diaris han llançat la tovallola.
El repartiment és també perfecte a l’oficina del Defensor del Poble. El titular serà el socialista Ángel Gabilondo, aquell bon home socialista que va perdre bous i esquelles contra Isabel Díaz Ayuso a les últimes eleccions de la regió de Madrid i dos dies després va patir un infart. La seva segona serà la diputada del PP Isabel Jiménez-Becerril, experiodista de l’ABC, El Mundo i La Razón, representant de la firma de luxe Prada a Londres, germana d’Alberto Jiménez-Becerril, assassinat per ETA el 1998, i exeurodiputada del 2009 al 2019.
Mentrestant, el Tribunal Suprem colla Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats —quarta autoritat de l’Estat—, amb un escrit en to d’avís mafiós en què el magistrat Manuel Marchena l'insta a deixar sense escó Alberto Rodríguez, el diputat d’Unidas Podemos condemnat a un mes i quinze dies de presó o multa de 540 euros per atemptat a agents de la policia, amb inhabilitació pel temps de la condemna. És a dir, que el Suprem es carrega un diputat, vaja, un electe, per una multa de 540 euros. Pèrdua de l’escó i humiliació, en la millor tradició judicial espanyola. Quina pena fa veure les portades de l’ABC i La Razón fregant-se les mans amb la situació.
Tot molt normal. Un dia més en la Democràcia Consolidada™, una nova prova superada per la divisió de poders i la independència judicial i tot ben acompanyat de la complicitat dels diaris. Gràcies a tots per tant.
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
Ara, portada
El País, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada
El Punt Avui, portada
El Periódico de España, portada