La Vanguardia obre amb una fotografia fenomenal de Llibert Teixidó. És fenomenal perquè l’autor segueix el consell i l’actitud de Robert Capa: “Si les teves fotos no són bones és que no t’hi has acostat prou”. El Periódico i El Punt Avui publiquen la mateixa foto llunyana, que fa la meitat d’efecte, malgrat que al diari dels Moll s’hagin esforçat per acostar-la a la vista i l’hagin editada millor. Les fotarros del desallotjament, però, són les de la Lorena Sopena, potser perquè era la que estava més a prop (i no li manca sentit de l’humor):
I així comença el 2021. Anem agafant aire, força i el que calgui. pic.twitter.com/3J0DkUJlCE
— Lorena Sopena 📸 #NouBarris 🇦🇲 (@Occat93) January 2, 2021
El títol més contundent, això sí, és el de La Vanguardia. Els altres dos diaris que també ho tenen en portada no troben la manera d’entrar a l’afer amb la força que es mereix, malgrat que El Punt Avui diu al subtítol que l’espera de 40 hores per acabar amb la festa il·legal ha acabat enfrontant als departaments d’Interior i Salut. Una cosa així potser mereixia una martellada al titular. És complicat per la ciutadania entendre com un miler de pocavergonyes, sigui dit amb benvolença, es pasen per l’arc del triomf les restriccions sanitàries, el seny i la mare que el va parir, i tenen als Mossos d’Esquadra 40 hores esperant aviam què. Això no és el que es veu a les portades que, si més no, podrien mostrar una mica més d’indignació amb els pocavergonyes i també amb el Govern que se n’havia d’encarregar.
Entrevistes més i menys
La Vanguardia entrevista Salvador Illa, ministre de Sanitat i candidat a la presidència de la Generalitat pel PSC. El titular de portada és que deixarà el ministeri quan arrenqui la campanya. Esclar, és la gent de La Vanguardia qui hi ha parlat i ells s'ho saben, però si el titular és aquest a un mes i mig de les eleccions, doncs… sembla poca cosa —quina importància tè?— després que s’hagi festejat la tornada del dirigent socialista com una sacsejada a la campanya, l’opció d’anar a totes el 14-F, etcètera. Dins hi ha un titular més sucós: “Tots som responsables del que ha passat a Catalunya aquests anys”. Potser sí, però a la presó i a l’exili no hi són “tots”. Si et llegeixes l’entrevista potser estaràs d’acord que Illa en diu de més "titulables" que l'apunt administratiu de la portada.
El País, en canvi, entrevista l’excandidat Miquel Iceta. És veu un xic estrany. Potser la tenien feta d’abans del seu relleu i no l’han volgut deixar anar. Potser no, potser és el que volien fer, atès que Iceta continua al capdavant del partit com a primer secretari, i al febrer el faran ministre d’Administracions Públiques, que fa més per una capçalera de Madrid. El diari progre, però, dedica a Illa un perfil amb un titular molt cordial que recorda “La força tranquil·la”, l’eslògan ideat per Jacques Séguéla per la campanya que va portar François Mitterrand a la presidència de França el 1981. Dir-ho aquí, així, queda una mica pedant, certament. Però ho recorda o no? Doncs això.
