Les portades del Trio de la Benzina d’aquest dimecres certifiquen la dita tradicional del títol del Quioscos & Pantalles, perquè mentre el govern espanyol de socialistes, comunistes, terroristes i separatistes amarra els seus tercers pressupostos —com diu El País—, El Mundo, l’ABC i La Razón s’escalfen i escalfen al seu públic exclamant-se que la Guàrdia Civil deixa de fer tasques de policia de trànsit a Navarra, que passen —ja ho feien— a la Policia Foral. Espanya es trenca perquè les multes les posen uns senyors amb boina vermella i no uns altres amb quepis verd. Sembla mentida que la nación más antigua del mundo ho sigui malgrat tantes i tan greus conspiracions, atemptats i conjures contra ella com pateix ara i sempre, amén. Costa de creure la capacitat de fabricar i de fer consumir patrioterisme banal d’aquests tres diaris, encara que si es produeixen d’aquesta manera deu ser que ja els hi va bé, que els lectors responen. Tampoc no podem dir que als catalans ens resulti un fenomen tan estrany, aquest, el que passa és que ens n’adonem menys i ens sembla menys ridícul perquè no és tot un Estat que s’hi posa a promoure’l. Val a dir que no és el mateix, que el camp de joc no està anivellat pels uns igual que pels altres.
És a dir, que per no acreditar un èxit del govern que no els agrada —un Executiu amb un suport parlamentari multicolor i fràgil aconsegueix aprovar els tercers pressupostos: és un fet— els tres diaris de la dreta mediàtica es deixen escapar la notícia del dia per destacar una anècdota ridícula i antiga. Tan antiga com que, a Catalunya, els Mossos d’Esquadra van rellevar la Guàrdia Civil a les carreteres catalanes allà pel 1996 arran del pacte del Majestic entre CiU i el PP, Jordi Pujol i José María Aznar. Els mateixos diaris ja van fer llavors la mateixa comèdia. Ara hi tornen. Ja veus. A Catalunya, ni Espanya s’ha trencat ni les multes deixen de posar-se ni s’ha bolxevitzat el trànsit, si és que tal cosa pot existir.
En el fons, els molesta el protagonisme de Bildu, l’actual vehicle polític dels que en el passat confiaven en el terrorisme / lluita armada. Els tres diaris s’indignen on altres s’alegren perquè un bon tros de la societat basca se sent ben representada en un partit que accedeix a fer política en comptes de renunciar-hi i absentar-se, com feien abans els càrrecs electes per Herri Batasuna, PCTV, Euskal Herritarrok i la resta de les antigues reencarnacions de Bildu. Els espanyols llestos aprofitarien per vendre-ho com una victòria de l’Espanya generosa que obre els braços com una mare amb els fills trinxeraires, bla, bla, bla. Ells ho fan servir per furgar en el nosaltres contra ells, els espanyols i els que no ho són, etcètera. L’anomenat guerracivilisme, en una paraula. La Razón arriba a la paranoia de dir que la Moncloa “entrega les competències de trànsit als abertzales”, com si l’acord consistís en repartir armes als militants de Bildu perquè vagin casa per casa a passejar la gent de dretes, com l’any 1936. No es pot tenir més mala fe.
