El concepte precampanya electoral és indicatiu d’aquell moment en què un determinat territori està en campanya electoral, però no es pot dir. A Madrid ja fa dies que estan en campanya electoral, però sembla que, oficialment, això no es pot dir fins al 20 d’abril, així que la premsa madrilenya d’aquest dimarts continua en una particular precampanya on l’ítem principal és el CIS que es va donar a conèixer ahir dilluns i que donava un insòlit, absurd i dubtós, però sobretot, paradoxal, empat entre la dreta i l’esquerra. Insòlit perquè no havia passat mai; absurd perquè una norma gairebé sagrada de l’arquitectura parlamentària és tan simple com fixar un nombre senar de diputats a fi i efecte d’evitar empats; dubtós perquè la projecció d’escons del CIS no és la mateixa que un simple simulador de la llei d’Hondt ofereix i, finalment, paradoxal perquè la desaparició de Ciutadans, la baixada de Vox i la victòria descomunal del PP crea un escenari on qui surt guanyant és l’esquerra. El PP guanya i perd alhora i les portades pugen i baixen sense moure's de lloc.
En tot cas, amb el CIS a la mà, comencem el repàs a la premsa editada a Madrid amb El País, que amb un somriure d’orella a orella titula L’esquerra es rearma a Madrid després de l’empat que vaticina el CIS, tot afegint que El sondeig reflecteix una batalla molt igualada entre els dos blocs. Que tot plegat suposarà un augment colossal del PP sembla secundari davant la possibilitat que les esquerres puguin governar —això si s’entenen, esclar.
Al seu torn, La Razón prefereix donar la volta a la mateixa informació, tot assegurant que Génova fia Madrid al fet que Abascal freni la caiguda de Vox i reconeix que la dreta ha entrat en una paradoxa espaciotemporal, ja que amb el CIS en una mà i el diari a l’altra queda clar que El PP tem que malgrat que Ayuso assoleixi un gran resultat, no pugui governar i es quedi sense socis perquè Paradoxalment el vot útil a la dreta cap el PP posa en risc assolir Sol [Nota del traductor: Sol és la seu del govern autonòmic madrileny]. Atenció perquè La Razón admet que el PP no té més opció que pactar amb la ultradreta, sense despentinar-se.
A El Mundo, nova giragonsa del torcebraç entre la líder del PP a la comunitat i el líder a totes les Espanyes: Ayuso reclama a Casado tenir autonomia absoluta en la campanya del 4-M. En aquest diari s’abonen a la tesi, possiblement certa, que Casado fa més mal que bé a la candidata madrilenya.
Finalment, la cabriola final la fa l’ABC amb un titular que per molt que es llegeixi, no se sap si és positiu o negatiu, o més aviat depèn del lector: La Comunitat de Madrid va temptejar la compra de vacunes Sputnik. A veure, en una primera lectura s’entén que el diari està denunciant la deslleialtat del govern madrileny vers l’espanyol, que és qui adquireix les vacunes dins el circuit europeu marcat per l’EMA (Agència Europea de Medicaments), però quan un llegeix els subtítols sembla que no, que el diari celebra la iniciativa madrilenya perquè L’objectiu de Ruiz Escudero [conseller madrileny de Sanitat] era “explorar negociacions davant la inoperància del Govern central”.
Amb tot aquest panorama, la premsa catalana prefereix fixar-se en la notícia política de Dilluns de Pasqua, el relleu de Jaume Alonso- Cuevillas a la Mesa del Parlament: La purga de Cuevillas complica la negociació entre ERC i JxCat a La Vanguardia; Junts aparta Alonso-Cuevillas de la mesa del Parlament a El Punt Avui; Junts aparta l’exadvocat de Puigdemont per qüestionar la desobediència a El Periódico i Junts aparta Cuevillas per haver qüestionat la confrontació simbòlica a l’Ara.
Imatge principal: 'Puja i baixa', un dels coneguts dibuixos impossibles d'Escher / Escher