El futur president del Partido Popular, Alberto Núñez Feijóo, considera “perfectament legítim” el pacte de govern amb què el PP entrega a Vox la vicepresidència de l’executiu regional, tres conselleries i la presidència del legislatiu. És el primer cop que passa a Europa. Podia haver estat el segon, si la cancellera alemanya Angela Merkel no hagués obligat al seu “baró regional” de l’estat de Turíngia a desfer els acords amb l’extrema dreta de l’AfD després de les eleccions regionals del 2018. Encara més, va proposar que la CDU, el seu partit, votés el candidat socialdemòcrata, que havia quedat el quart. Al juny de l’any passat, Armin Laschet, l’efímer successor de Merkel al partit, va refermar el principi: “la CDU és un baluard contra l’extrema dreta”. La CDU és capaç de pactar amb liberals, socialistes i Verds, però no vol saber res amb l’AfD ni amb Die Linke, l’equivalent alemany de Podemos. Que la dreta mediàtica madrilenya, amb el cas alemany ben present, faci avui mans i mànigues per amagar el pacte del PP i Vox potser vol dir que no consideren digne de celebració l’acord que deixa entrar a un govern autonòmic a un partit que es vol carregar el sistema autonòmic. Fins ara, el Trio de la Benzina, s’havia entusiasmat quan les enquestes preveien que PP i Vox plegats podien governar Espanya. Van aplaudir els acords que permeten als governs regionals del PP disposar del suport parlamentari de Vox a Andalusia, Madrid o Múrcia. Aquest divendres, però, mentre El País o La Vanguardia obren portada amb la capitulació del PP davant l’extrema dreta i ho titulen amb un aire entre el retret i l’espant, l’ABC, La Razón i El Mundo sembla que ho vulguin amagar de tan petit que ho donen. El Periódico fa un mix: ho dona petit però ho titula mig burxant a Feijóo. Pica però pica poc, com el Cuervo Loco del tebeo.

L’ABC, que publica el tema amb el títol més gran, ho descriu amb pietat i sucre tot dient que el PP i Vox “es posen a prova”, com si fos un tastet innocent de vins i no la mateixa consumació de la nit de noces amb tots els ets i uts. Els altres dos ho donen en una columna, al costat del títol principal i, lluny de donar la notícia del pacte, desvien l’atenció contra Pablo Casado, a qui acusen d’haver provocat la pentinada del Partit Popular Europeu a l’espanyol. Pobre Casado. Fa menys d’un any no va voler contestar sí o no quan el Financial Times li va preguntar si Vox és un partit democràtic. Quina lliçó més amarga. Volia nedar i guardar la roba i ha acabat nu i ofegat sense que ningú li llenci ni mitja corda per salvar-se. Una explicació al comportament del Trio de la Benzina el signa el director de l’ABC al bitllet de pàgina 2, titulat Vox ya gobierna, com una bandera. Diu que s’escandalitzen del pacte PP-Vox “els mateixos que mai anomenat extrema esquerra a Podemos, ni colpistes a ERC ni hereus d’ETA a Bildu”. Caram. Quina manera tan cruel de fer el ridícul. Per la mateixa regla de tres, al PP caldria anomenar-los hereus de la dictadura franquista sense més ni més, cosa que no s’espera d'aquell diari ni del seu director. En fi, com ja saps, el criteri i la mesura, com el bon gust, no estan a l’abast de tothom.

Important que Ana Botín, presidenta del Banco Santander, primer banc espanyol i 17è del món, avali les sancions econòmiques i comercials a Rússia. Ja li deu anar bé pel negoci, esclar, però és un exemple que segurament altres grans empreses seguiran. El Mundo ha estat el diari triat per a donar aquesta primícia. Enhorabona. Dues notes més de les portades d’avui. Primera: l’ABC obre dient que “La guerra de Putin sembra Mariúpol de cadàvers”. Esclar. Quines coses, oi? Què volien, una guerra sense cadàvers o que els canons de l’exèrcit rus disparin flors? Segona: El Punt Avui fa avui una portada d’ahir. Potius sero quam numquam. Més val tard que no mai.

 

Fotografia: Adolf Hitler amb Franz Von Papen, el dirigent del Zentrum amb qui va pactar l'accés a la cancelleria el 1933

El Mundo

ABC

La Razón

El País

La Vanguardia

El Punt Avui

Ara