La Vanguardia, El País, l’Ara i l’ABC obren portada amb l’acord de govern entre el PP i Vox a les Illes Balears. Els de Feijóo han guanyat els vots dels d’Abascal a canvi de desprotegir la llengua catalana i comprometre’s a reformar les polítiques de igualtat i de memoria democrática, rebaixar impostos i donar prioritat a les cures pal·liatives sobre l’eutanàsia, entre altres mesures. Aquest acord és encara més explícit en aquestes àrees comparat amb el que es va signar al País Valencià i arrenca el primer bloc del pacte, sota l’epígraf “Llibertat”, dient: “Defenderemos la unidad de España…”. La resta de les 110 mesures que ha acceptat el PP són les mesures, el marc ideològic i la terminologia de l’extrema dreta. El pack complet.
La Vanguardia titula amb un deix d’alarma i fa servir el verb “cedeix”, el significat del qual indica també renúncia, capitulació, rendició, claudicació: el PP balear, fins no fa gaire valedor del català, s’ha venut la llengua pròpia de les Illes a canvi de no tenir consellers de Vox al govern i fer una bella figura de cara a les eleccions generals. Amb menys èmfasi que el diari barceloní de referència, El País fa servir el verb “qüestionar” per descriure les renúncies dels populares i l’Ara ho presenta com una transacció. Si els pactes de les dretes al País Valencià i les Illes són el model que pot dur el PP al govern espanyol, és fàcil pensar com tractaran la llengua a Catalunya, malgrat la influència de Badalona que pronostica l’alcalde García Albiol.
L’ABC opta per mentir directament i diu que l’acord de la dreta amb els ultres acaba amb “la discriminació del castellà” a les Illes. La mesura principal de l’acord fa justament el contrari, discriminar la llengua catalana, que no serà un requisit obligatori per ser funcionari. Qualsevol que coneix el capteniment dels espanyols amb les altres llengües oficials —o cooficials o digue’ls-hi B— sap perfectament quina és la conseqüència d’aquesta mesura, igual que les persones de raça negra del Sud dels Estats Units sabien què significaven les proves de cultura general a les oficines de registre de votants, com es veu en l’escena protagonitzada per Oprah Winfrey a Selma.
Els pactes entre el PP i Vox segueixen el mateix patró. Allà on hi ha el català pel mig aviat es posen d’acord perquè a uns i altres se’ls en fot qualsevol altra llengua que no sigui l’espanyol. On no hi ha enemic exterior —el català el simbolitza i l’encarna— com a Extremadura i Múrcia, els costa més de pactar i encara no ho han fet. Aquest dimecres, l’acord de les Illes no s’havia ni traduït al català. Per a més humiliació —mai no se’n poden estar— ni gosen anomenar la llengua pel seu nom i s’hi esmenten las peculiaridades lingüísticas de las Islas Baleares como parte esencial de la plural riqueza de España. El català com una peculiaridad lingüística. No és cap broma. Darrere del plural s’hi amaga la dèria de distingir —contra tota ciència coneguda— el mallorquín, el menorquín, el ibicenco y el formenterés com a entitats diferents. Deixa’ls només una mica de temps.
