Quin contrast. Mentre la majoria de portades s’obren amb els 3.000 milions que la Moncloa destinarà a rebaixar la factura de la llum i del gas, El Periódico toca la cama del mal i explica que les llistes d’espera a la sanitat empitjoren. Segons els metges, és a causa de l’endarreriment dels diagnòstics provocats per la dedicació gairebé total del sistema sanitari a la pandèmia de covid-19 el 2020 i el 2021. Encara contrasta més el títol principal d’El Mundo. Diu que la banca negocia mesures per alleujar els costos del 15% de les hipoteques. Així que tens un seguit de portades que trompetegen el pla del govern espanyol per rebaixar un 40% la factura de gas i llum de les famílies més vulnerables i l’alerta d’El Periódico a tota plana sobre la degradació de l’atenció sanitària, que ens fa vulnerables a tots.
El Mundo també en diu alguna cosa en un retall, però s’ho agafa pel cap que més crema al govern de Pedro Sánchez: Espanya és el país de l’OCDE (un club d’estats majoritàriament desenvolupats) amb les llistes d’espera més llargues. Té gràcia que el tabloide ultra hagi triat obrir primera pàgina amb la notícia d’un propòsit dels bancs —ja veurem en què acaba— i bandegi el fet documentat de la baixa forma de l’atenció primària i hospitalària a Espanya. Si la portada és una mena de catàleg dels afers que fan bategar un diari, les d’aquest divendres et deixen ben clar quins són els interessos de cada un. La majoria t’ofereix la literatura que convé al govern, El Mundo la que satisfà al capital financer i El Periódico la que toca més de prop el voraviu de la teva vida.
Dues notes més d’aquest divendres. Una, l’escassa repercussió de l’entrevista en prime time del president Pere Aragonès a TV3. Només El Punt Avui en diu alguna cosa en portada —fins i tot fa l’efecte estrany que sigui una primícia del diari gironí—, en una nova manifestació de l’interès zero que té la política catalana, si més no els que ara mateix la maneguen. Només la supera en irrellevància la corona espanyola. Aquest dijous, Felip VI va tornar a Barcelona per inaugurar el Saló Nàutic i tan sols La Vanguardia s’anima a dir-ne alguna cosa en portada. En aquest cas pesa, sens dubte, la relació antiga i estreta de la propietat del diari amb la fira de vaixells i complements marítims. Ni l’ABC en diu res.
És curiós. No fa gaires mesos, cada cop que el Rei d’Espanya passava per Barcelona en una d’aquestes seves visites blindades i perifèriques, els mitjans dinàstics en feien una victòria semblant a la batalla de les Navas de Tolosa i es parlava de la “intensa agenda catalana del monarca” i altres llagoteries, ensabonades i llepades a la reial persona, tan buides com exagerades. Avui, els diaris no tenen ni rei ni president. Tenen una addicció governamental un xic irraonable, això sí. I tu? Tu tens una cua perquè et visiti el metge que la feina és teva per tenir cura de la salut. Almenys un diari —un de sol— hi dona importància. Mira, podria ser pitjor.
