Es fa ben estrany que la portada de La Vanguardia d’aquest dimecres arraconi les declaracions de Marta Rovira on revela que el diputat del Partido Popular, Carlos Floriano, “ens va proposar que parléssim i negociéssim” després de les eleccions espanyoles del 23-J del 2023. Estrany perquè aquest dissabte, diumenge i dilluns, el diari va obrir amb l’acostament del PP a Junts en idèntic període i l’oferta d’Alberto Núñez Feijóo d’indultar al president exiliat Carles Puigdemont. Estrany també perquè La Vanguardia tenia aquí l’oportunitat d’empatar el marcador per a ERC i ho desaprofita. El tema principal de la portada d’aquest dimecres és l’ordre de cerca i captura emesa per la policia russa contra la primera ministra d’Estònia. És una notícia curiosa, certament, però publicar així, tan gran, l’última guilladura putinesca (i no la de Trump sobre l'OTAN), els sonarà als malpensats a poseu-hi qualsevol cosa que no deixi en evidència el PP. Això sí, salpebren el títol perquè no sembli que han obert amb un acudit. Aquest “Putin apunta al Bàltic” que vol dir prepareu-vos que la invasió d’Estònia, Letònia i Lituània és imminent. Aviam, cent quaranta-cinc anys fent diaris no són debades: La Vanguardia les ha vist passar de tots colors i ha guanyat tota la traça del món per sortir-se’n. Val a dir que de l'afer Rovira tampoc en parla la resta de portades editades a Catalunya, excepte la d’El Periódico, en un quadret.
Als que es veu espantats, inquiets i nerviosos és als diaris del Trio de la Benzina, que han entrat en el que sembla un concurs d'a veure qui la diu més grossa en favor de Feijóo i del PP, en relació amb les eleccions autonòmiques a Galícia. Dimarts era El Mundo, que retratava la candidata del Bloque Nacionalista Galego, Ana Pontón, com si fos un cavall d’aquests d'a rapa das bestas. Una senyora que només parla gallec, deien en portada, com si fos alguna malaltia irreversible i letal. Aquest dimecres és el torn de La Razón, que obre portada amb un presumpte “pacte secret entre Puigdemont i Sánchez” perquè l’amnistia sigui integral. D’entrada, no ho deu ser tant, de secret, si el coneix el diari del Grupo Planeta. En fi. Des que els pamflets anarquistes del segle XX feien córrer que frares i monges enverinaven l'aigua de les fonts públiques, que no s’havia vist una creativitat i fantasia tan notables en un diari. Això sí, dels contactes de Feijóo amb els partits catalans soi-disant independentistes, en portada res de res.
Dues anotacions finals. Cap diari fa ni cas a l’esborrany d’informe sobre l’ensenyament del castellà a Catalunya, elaborat per una colla d’eurodiputats de la dreta extrema i de l’extrema dreta, promogut per Dolors Montserrat, diputada europea del PP. No s’ho creu ningú, vaja —encara que en sentirem a parlar més, d’aquesta comissió. L’altra és que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també l’ha posat a estovar El País, arran de l’assassinat de dos guàrdies civils atropellats per una narcollanxa a Barbate (Cadis). El diari titula en un raconet de la portada que la benemèrita no disposa de cap llanxa operativa en tota la costa de Cadis, un dels punts d’entrada de drogues més remarcables de la postpandèmia. Mentre el Trio de la Benzina s’esgargamellava ahir pel mateix afer sense mostrar-ne informació detallada —només declaracions i judicis d’intencions—, el diari dels progres vells fa la feina. Ara el drama és que no se sap si aquest desori policial és responsabilitat directa de la mateixa Guàrdia Civil o del ministeri. L’etern paisatge espanyol.
