Els colors blaugrana han tenyit les principals portades catalanes amb una marea de passió que ha envaït els carrers de la ciutat, convertida en Barçalona, com en els millors temps de la història del Club. No han estat només les ganes de celebrar un triplet domèstic (Lliga, Copa i Supercopa) i quatre clàssics triomfals d’una temporada històrica el que va portar 670.000 persones de totes les edats a sortir al carrer per seguir la rua dels campions, la rua triomfal deixa moltes altres lectures. La principal, que la connexió de l’equip blaugrana comandat per Hansi Flick i sustentat en els joves descarats formats la Masia liderats per Lamine Yamal transmet un orgull i una il·lusió que transcendeix les portes de l’esport. El cordó umbilical que s’ha format entre l’equip i l’afició es retroalimenta perquè els uns i els altres s’identifiquen, comparteixen el sentiment culer amb el qual han crescut, una manera d’entendre i gaudir d’un futbol desacomplexat, que manté els trets identificatius que han sustentat els fonaments de l’estil que ha significat històricament el Barça, però que Flick ha adaptat als nous temps que exigeix el futbol d’avui en dia per tornar a ser competitiu. I ho ha fet, a més, afegint una bona dosi d’èpica (precisament el que identificava al seu rival ancestral a falta de bon futbol) i vivint molt sovint en la corda fluixa que ha obligat a fer remuntades impossibles que no ha fet més que augmentar el sabor de les victòries. El Barça torna a tenir llicència per somiar en obrir una nova era daurada en el club i en superar la pròxima temporada els límits de la Champions que, per ben poc, no ha pogut creuar en la primera temporada de Flick a la banqueta.
La distància entre l’afició i l’equip s’ha reduït com mai; amb uns jugadors capaços d’agafar un Bicing de matinada per anar a compartir la celebració d’un títol amb un company que està a l’hospital, o d’un altre que va anar a celebrar-lo a Canaletes; uns jugadors que no fa tant de temps estaven en el lloc dels aficionats, en el carrer, seguint les rues d’altres campions blaugrana del passat. O amb un entrenador que a la seva experiència i coneixements uneix una intel·ligència emocional que ha estat clau per governar un vestidor singular que combina adolescents i futbolistes avesats, sent fraternal i afectuós i fent de pare quan tocava, però que és exigent sense necessitat d’escenificar-ho amb crits i al que no li ha tremolat el pols a l’hora de prendre decisions importants, com deixar Iñaki Peña a la banqueta i donar-li la titularitat a Tek, un porter que va acceptar el repte blaugrana quan estava retirat. Per tot això, el Barça va tornar a viure la passió de la seva gent en els carrers de la ciutat en una rua que la majoria dels jugadors del Barça no havia viscut mai.
La fotografia de l’autocar dels campions envoltats de gents amb bufandes i banderes blaugrana, senyeres, estelades i mòbil en mà són les protagonistes de les portades dels diaris catalans. Imatges molt similars en tots els diaris, així que cal fixar-se en els adjectius dels titulars. “Passió punky pel Barça”, titula El Periódico, que en les pàgines interiors parla de “bogeria”, de “rua multitudinària”, però que també destaca en la seva portada que “els pederastes sabien que la menor violada tenia 13 anys”, en referència a l’escàndol que envolta a la DGAIA.
La Vanguardia també dedica la imatge principal de la seva portada a la rua dels campions i ho titula així: “Joia blaugrana als carrers de Barcelona”, mentre que en la crònica interior destaca que “el Barça surt, gaudeix i es dona un bany de masses a Barcelona” en la primera rua del projecte del Barça de Flick, Lamine Yamal i companyia que “l’afició ja recorda i recordarà durant molt de temps”, amb els joves animant la festa, els veterans custodiant els tres trofeus i el tècnic alemany fotografiant i enregistrant l’ambient dels carrers. El diari dels Godó, però, obre la seva pàgina noble amb el debat energètic i assegura que “les nuclears es preparen per demanar una pròrroga a l’Executiu”. “Bany de masses per als campions”, titula el diari Ara, que parla dels centenars de milers de persones que van acompanyar els campions pels carrers de Barcelona, mentre que pel titular principal de la portada ha escollit el tema la crisi residencial, i assegura que “la venda de pisos es dispara a nivells de la bombolla del 2007”. El Punt Avui dedica un espai més reduït en la seva portada a la “rua multitudinària del Barça campió”, i l’únic diari que s’edita a Madrid que ha recollit el bany de masses del Barça campió és El País, que com a notícia principal de la seva portada destaca que Rússia i Ucraïna tanquen la seva primera reunió sense avenços per una treva.
La resta de diaris conservadors que s’editen a la capital segueixen amb els seus temes recurrents per desgastar el govern de Pedro Sánchez. L’ABC titula la seva portada que “l’Audiència apunta que Begoña Gómez ‘va aprofitar la seva proximitat’ a Sánchez per ‘vendre favors’”, mentre que El Mundo també ha escollit el mateix tema i afirma que “la justícia apuntala la ‘venda de favors com esposa’ de Begoña”. La Razón, per la seva part, centra la informació principal de la seva portada en el cas Koldo que esquitxa l’exministre José Luís Ábalos, i assegura que “una nova caixa amb material desconegut i un pendrive que inquieta la Moncloa” ha aparegut en l’Audiència Nacional.