Javier Milei està hores baixes i travessa els pitjors moments des que va arribar a la presidència de l’Argentina el 10 de desembre de 2023. Una combinació de factors polítics, econòmics i socials han afeblit el seu govern en diversos fronts claus. L’últim revés ha estat una derrota històrica aquest dijous en el parlament argentí, donat que el Senat ha rebutjat per àmplia majoria (63 vots a favor, 7 en contra i cap abstenció) el vet presidencial a la llei que declara l’emergència en discapacitat. Això obliga l'Estat a augmentar els fons d'assistència per a persones amb discapacitat i a garantir prestacions bàsiques, transport, atenció integral, i reforçar les pensions no contributives per invalidesa al 70% de l'haver mínim de jubilació. Aquesta derrota de Milei és significativa, perquè és un fet que no s’havia produït en els darrers 22 anys a l'Argentina, ja que l'última vegada que el Congrés va revertir un veto presidencial va ser en 2003 durant el Govern interí d'Eduardo Duhalde. Però no ha estat l’únic contratemps per Milei, donat que Senat argentí també ha aprovat una modificació de la legislació que regula els Decrets de Necessitat i Urgència (DNU) de l’executiu, el que limita les competències del president.

La llei de l'emergència en discapacitat

La llei que declara l’emergència en discapacitat va ser originalment aprovada pel Congrés el 10 de juliol, però Milei va vetar la norma el 2 d'agost per evitar la seva entrada en vigor al·legant que les mesures eren fiscalment inviables. La decisió del Senat converteix aquest veto en el primer que Milei no ha aconseguit que es mantingui durant el seu mandat, marcant un revés legislatiu important per al seu govern. A més, el veto va ser rebutjat després d'una insistència de la Cambra de Diputats i ara la llei ha d'entrar en vigor, establint l'emergència fins al 31 de desembre de 2026, prorrogable per un any més. “Aquest honorable Senat resol insistir en la sanció original del projecte de llei que declara l'emergència en discapacitat en tot territori nacional fins al 31 de desembre de 2026. En conseqüència, el projecte de llei és llei i passa al Poder Executiu per a la seva promulgació”, va indicar el president provisional del Senat, Bartolomé Abdala. A causa del sever ajust aplicat pel Govern de Milei, els discapacitats han sofert retallades en l'assistència que necessiten, mentre que una mica més de 100.000 van patir la cancel·lació de les seves pensions en les últimes setmanes.

Límits als decrets d’urgència

Pel que fa a la modificació de la llei sobre els Decrets de Necessitat i Urgència (DNU), va rebre 56 suports, 8 vots en contra i 2 abstencions, segons ha publicat l’organisme legislatiu a través del seu compte de la xarxa X. La mesura va ser impulsada i aprovada principalment per blocs opositors i representa una derrota política significativa per a Milei, ja que limita la seva capacitat per a legislar d'urgència sense consens parlamentari. Aquesta aprovació suposa pel govern de Milei una forta limitació institucional i política en l’ús d’aquesta eina clau per governar per decret. 

La majoria minoritària en el Congrés obliga Milei a negociar constantment i li dificulta avançar amb la seva agenda de retallades fiscals i reformes liberals, la qual cosa genera un desgast polític notable, i per això Milei utilitzava freqüentment els DNU per evadir els controls legislatius. Però amb aquesta modificació aprovada, els DNU hauran de ser ratificats per totes dues cambres del Congrés (Diputats i Senat) dins d'un termini màxim de 90 dies perquè continuïn vigents; si no s'aproven explícitament, perdran validesa automàticament. Entre les modificacions introduïdes, s'estableix que cada DNU tracti una única matèria, limitant la possibilitat d'abastar múltiples temes en un sol decret. Això representa un fre important a l'hiperpresidencialisme i l'ús freqüent i discrecional que el govern de Milei ha fet dels DNU per a evadir controls legislatius.

El rebuig al veto i l'aprovació de la llei s’ha produït en un context de crítiques a l'impacte que les retallades del govern han tingut sobre els serveis socials i l'assistència a persones amb discapacitat, amb l'oposició parlamentària usant aquesta derrota per a evidenciar els problemes socials i de corrupció en el govern de Milei. El president, qui ha vetat altres iniciatives similars com l'augment d'emergència del 7,2% de les jubilacions, va amenaçar de judicialitzar l'assumpte i continuar vetant propostes que augmentin la despesa estatal, però aquesta vegada el Parlament va imposar un límit al seu poder de veto.

Altres factors de la crisi del govern Milei

A més de les derrotes legislatives i la forta oposició, la crisi del govern de Milei té altres factors, com un fort impacte econòmic negatiu: des que Milei va arribar a la presidència, més de 15.000 empreses han tancat, principalment petites i mitjanes,el que afecta la generació d'ocupació. La inversió estrangera ha estat negativa, amb sortida de capitals per valor de 1.700 milions de dòlars en 2025, la qual cosa marca la pitjor situació en inversions estrangeres des de fa 25 anys a l'Argentina. A més, encara que hi ha control inflacionari, aquest s'ha aconseguit a través de forts ajustos que afecten sectors sensibles i generen descontent social.  Els escàndols de corrupció, que impliquen la seva germana Karina, secretaria general de Presidència, són un altre motiu que erosiona la seva imatge, i que han posat el carrer en la seva contra, com quan va haver de ser evacuat d'un acte electoral a Buenos Aires després de ser atacat amb pedres i ous. La narrativa que el va portar al poder, basada en un discurs disruptiu i d'autenticitat, contrasta amb la realitat i el seu govern es mostra incapaç de fer front a la crisi en els àmbits econòmic i social, la qual cosa ha provocat una forta caiguda en el seu suport popular. Aquesta pèrdua de popularitat que ha tingut recentment, les tensions socials i polítiques que provoquen protestes pel malestar de les reduccions de drets i beneficis socials, i les amenaces amb les quals respon a les seves derrotes parlamentàries erosionen la seva legitimitat i donen arguments a l’oposició.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!