En llibertat (Ara), No pararan (ABC) i “Guanyarem” (El Punt Avui), és la seqüència de títols de portada que explica el dia que van sortir els nou presos polítics independentistes condemnats per l’1-O, de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses. Sobta com les portades del Trio de la Benzina, i fins i tot la d’El País, sonen espantades per l’alliberament d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Sembla que demà mateix es proclamarà la independència com a conseqüència dels indults. Per què s’estranyen que els nou presos surtin declarant que les seves conviccions independentistes romanen intactes després dels tres anys i mig a la garjola?
Podria ser que aquests diaris vulguin menyscabar els indults com una decisió mancada de raons, perquè entenen que es poden concedir només si els condemnats abjuren del seu passat i de les seves conviccions —justament el que no són, que per això la seva substància és la gràcia, el perdó. El fons de la cosa, per als que els qüestionen, és que dels indults hauria de seguir-se’n la mort civil i política dels perdonats i la seva desaparició de la vida pública. És ben bé el contrari del que han aconseguit. Quins efectes polítics reals tindrà la llibertat dels nou presos ho sabrem a partir de dimarts, dia en què es trobaran el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. De moment, el primer efecte mediàtic és aquesta por impostada i indignada de la premsa madrilenya.
Els diaris de Barcelona titulen al voltant de la paraula llibertat. És tot un altre enfocament dels indults i les seves conseqüències immediates. Hi ha nou persones lliures més, amb tot el simbolisme que se li vulgui donar. La Vanguardia destaca la reacció del PP contra Pedro Sánchez —res de nou o d’imprevisible— mentre que El Periódico posa el dit a la nafra en recordar la inquietud que suscita l’avaluació que ha de passar el Tribunal Suprem davant les institucions europees. Potser aquí rau la por dels diaris impresos de Madrid.
