L'eurodiputat del PP Adrián Vázquez va presidir l'anterior legislatura, quan era eurodiputat de Ciutadans, la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu on es va debatre el suplicatori per aixecar la immunitat de Carles Puigdemont; i es va destacar com un dels membres més actius a Eurocambra per intentar apartar el president a l'exili del seu escó. Aquesta legislatura i ja des de les files del PP, l'ofensiva de Vázquez contra els polítics independentistes segueix en plena efervescència. El passat mes de setembre va presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea sobre "reiterades negatives de Bèlgica a executar una ordre de detenció europea contra un membre del Parlament Europeu", en la qual reclamava a l'executiu comunitari que es pronunciés al respecte.
Però la resposta que ha rebut no ha estat possiblement la que Vázquez s'esperava, atès que la Comissió no ha fet més que recordar-li el principi bàsic de la separació de poders i la independència judicial. "L'ordre de detenció europea és un procediment enterament judicial entre les autoritats judicials dels estats membres de la UE, que es fonamenta en les circumstàncies particulars de cada afer concret en què se sol·licita el lliurament. Ni la Comissió ni els governs dels estats membres poden interferir o influir en les resolucions de les autoritats judicials", argumenta la Comissió.
En la seva pregunta per escrit, Vázquez recordava que l'ordre de detenció europea és un "instrument clau de cooperació judicial a la Unió", que es basa en el reconeixement mutu entre estats membres. "Això no obstant, els darrers anys les autoritats judicials belgues han rebutjat en diverses ocasions executar ordres emeses per un altre estat membre contra un eurodiputat en situació processal activa", denunciava, a més de recordar que l'advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, el 2025 va donar per bo l'aixecament de la immunitat dels eurodiputats independentistes.
Pregunta sobre la ODE
Per tot plegat, Vázquez demanava a la Comissió la seva valoració sobre "la compatibilitat d'aquestes decisions amb el principi de reconeixement mutu que sustenta la ODE, i si considera que la negativa reiterada d'un estat membre, en referència a Bèlgica, a executar euroordres "compromet la confiança mútua i l'eficàcia de la cooperació judicial a la Unió".
A banda d'aquestes dues qüestions, Vázquez va preguntar també sobre les mesures que pensa adoptar la Comissió per assegurar l'ordre de detenció europea s'apliqui de manera uniforme, expecialment quan afecta a membres de la Unió. En aquest darrer punt, la CE es assenya seguirà supervisant la transposició per part dels estats membres de la decisió marc relativa a l'ordre de detenció europea "i està disposada a prendre mesures en cas necessari, també mitjançant procediment d'infracció".