Mentre l’horror de les guerres de Gaza i Ucraïna segueix oferint notícies cada dia, convertint la tragèdia en normalitat quotidiana, el futbol i el cinema van ser aquest dissabte una font d’emocions contradictòries per milers de persones. Llàgrimes de tristesa i frustració entre els culers per la inesperada derrota a la final de la Champions femenina a Lisboa, llàgrimes d’agraïment i comiat entre els madridistes en l’adeu de Modric i Ancelotti, i llàgrimes de felicitat entre els pericos per la salvació, reflecteixen els sentiments viscuts durant la jornada, traduïdes en imatges i titulars a les portades. Però també hi trobem somriures, com el d’Oliver Laxe en recollir el Premi del Jurat al Festival de Canes. Emocions i sentiments que contrasten amb les dades fredes que també estan presents en les enquestes que publiquen alguns diaris aquest diumenge.
Una derrota inesperada i minimitzada
Les portades catalanes haurien d’haver estat molt diferents si el Barça Femení hagués complert amb els pronòstics i hagués guanyat la seva quarta Champions a l’estadi José Alvalade de Lisboa. Ja se sap que els triomfs i els èxits venen més diaris que les derrotes, així que les portades catalanes han minimitzat la tragèdia blaugrana, que ha tingut en les llàgrimes de la Pilota d’Or Aitana Bonmatí el reflex de la impotència i el desconsol. Una derrota dolorosa, perquè, tot i que en l’esport tot pot passar, la solvència, la superioritat, la trajectòria i la gran temporada que estava fent l’equip de Pere Romeu donava pràcticament per segura la victòria que li donaria la quarta Champions de la seva història. Els 15.000 culers que es van desplaçar a Lisboa, i els milers més que van seguir la final a distància, estaven convençuts que Alèxia aixecaria el trofeu. Era tal el convenciment, que fins i tot el directiu responsable de la secció, Xavi Puig, trencant el protocol no escrit dels clubs abans d’una final, va anunciar l’hora i el lloc on tots els culers celebrarien el títol aquest diumenge. Però això té l’esport, i sobre tot el futbol, que ningú, per favorit que sigui, té la victòria garantida abans de jugar un partit. I el Barça va oferir la seva pitjor versió de la temporada en el pitjor dia; amb una primera part d’empanada que va provocar dubtes, i com el gol no arribava, l’Arsenal s’ho va creure i amb un solitari gol de Blakstenius va acabar consumant la tragèdia culer i l’èxtasi anglès.
A l’estadi RCD Stadium, alguns pericos també van plorar, però de felicitat. L’Espanyol va “patir” (com destaca El Periódico i l’Ara), però va evitar el descens “in extremis” (com diu La Vanguardia), va superar la por al descens. Un esclat d’alegria i eufòria blanc-i-blava que va acabar amb la invasió de camp dels milers d’aficionats.
El Reial Madrid acomiada dues llegendes
A Madrid, també va haver-hi llàgrimes, les de Modric, Ancelotti i dels milers de madridistes que els van acomiadar “en gran”. El Mundo publica la imatge dels jugadors mantejant al tècnic italià, pròxim seleccionador brasiler, una frase del llegendari jugador croat. “No ploris perquè s’ha acabat, somriu perquè ha succeït”, una declaració que ben bé podrien pronunciar les jugadores blaugrana. La Razón, en canvi, ofereix la imatge dels dos protagonistes, “dues llegendes” acomiadant-se del Bernabéu en format petit, perquè la fotografia principal de la portada és per uns somrients reis Felip VI i Letícia, al costat de la infanta Sofia, en el dia de la seva graduació al UWC College de Gal·les.
El cinema català fa història a Canes
Somriure que també omple la portada de El País, és la del director gallec Oliver Laxe, que ha fet història amb Sirât, la primera pel·lícula de producció catalana que guanya un premi a Canes. Un Oliver Laxe que parla català (va estudiar a Barcelona) i que sosté el Gran Premi del Jurat del festival, que va concedir el guardó gros, la Palma d’Or, a la pel·lícula Un simple accident, de l’iranià Jafar Panahi, que va poder viatjar a Canes després de 15 anys sense poder sortir.
Enquestes bones per al PP
Però més enllà del futbol i el cinema, en clau política destaquen dues enquestes publicades aquest diumenge. D’una banda, el diari El Mundo publica un panell que enfoca en el Partit Popular i afirma que el 90% dels electors d’aquest partit l’urgeixen a “actualitzar” el seu ideari polític, un 89% creu que és un bon moment perquè el partit d’Alberto Núñez Feijóo celebri el seu congrés i un 71% opina que serviria per reforçar el lideratge del gallec. Una altra dada que destaca el rotatiu és el 81% demana al PP que endureixi la seva posició a Sánchez.
Daltabaix de Sumar que afecta el PSOE
La segona enquesta d’aquest diumenge és la que publica La Vanguardia, que confirma el que han publicat altres enquestes darrerament, que “la caiguda de Sumar consolida la majoria absoluta de PP i Vox. El rotatiu dels Godó es pregunta si el govern espanyol està “al corredor de la mort” pels resultats d’aquest sondeig dut a terme entre el 15 i el 21 de maig, que concedeix al PP i Vox una majoria de 188 diputats, sumant els 145 que aconseguirien els populars i els 43 del partit d’extrema dreta, uns resultats pitjors en conjunt (190) que els que van aconseguir en un altre sondeig novembre passat, però que milloren els dels del partit d’Alberto Núñez Feijóo i empitjora els de Santiago Abascal. L’enquesta també indica una millora del PSOE de dos punts respecte a passat novembre (129 diputats), tot i que el problema pel govern de Pedro Sánchez, que aconseguiria 128 escons (set més) és la desfeta que hi ha hagut a la seva esquerra arran del divorci entre Sumar i Podem, el que es tradueix amb 24 escons menys que els 31 que va aconseguir Sumar fa dos anys. El partit de Yolanda Díaz aconseguiria cinc escons i el tàndem Belarra-Montero, només dos. Pel que fa a altres socis dels socialistes, el sondeig augura que ERC i Bildu repetirien els seus escons (7 i 6, respectivament), però Junts per Catalunya passaria de 7 a 5, mentre que el PNB i el Bloc en sumaria un més.
