“El futbol és la cosa més important de les coses menys importants”, diu una frase icònica que no té un autor definit; alguns l’atribueixen a l’entrenador italià Arrigo Sacchi, d’altres a Jorge Valdano i fins i tot hi ha qui sosté que és l’adaptació d’una reflexió del papa Joan Pau II, qui va dir que “de les coses sense importància, el futbol és, de llarg, la més important”. Una frase que segurament hauria subscrit el papa Francesc, un gran aficionat al futbol. I aquesta frase va adquirir tota la seva dimensió aquest dimarts, quan un Barça liderat per un adolescent de 17 anys va estar a punt d’enfonsar San Siro després de nedar a contracorrent, remuntar un 2-0 i fer saltar la banca de l’Inter, però que va acabar ofegat a la riba. La jornada havia donat notícies rellevants, com l’accidentada elecció de Merz com a canceller alemany amb un històric fiasco en la primera votació, el president Salvador Illa va comparèixer al Parlament per donar explicacions de la gran apagada, el Consell de Ministres del govern de Pedro Sánchez va aprovar la reducció de la jornada laboral, Feijóo va carregar contra la consulta de Sánchez sobre l’opa del Sabadell i 133 cardenals es tancaran aquest dimecres a la Capella Sixtina per iniciar el conclave que ha d’escollir al successor de Francesc. Però el futbol, va ser ahir la cosa més important per milers de persones, i al Barça li van sobrar dos minuts del temps afegit per aconseguir el somni d’arribar a una final de la Champions deu anys després, el que hagués convertit el seu pas per San Siro no en la notícia més important del dia, sinó en una de les notícies de l’any.
Era un somni, una il·lusió compartida per centenars de milers de culers de tot el món, i tot va saltar pels aires. Són molts els adjectius i les lectures que en fa la premsa de la derrota blaugrana, però tothom està d’acord que el Barça va merèixer aquesta final, que va ser superior en joc i en tot, i no ho diuen els analistes, també ho diuen les estadístiques (71,2% de possessió per 28,8% de l’Inter, 10 rematades a porta per 7 dels italians, 668 passades correctes per 206 dels neroazzurri, 3 aturades de Szczęsny per 7 de Sommer…). Però aquest és un dels encants del futbol, el que fa que aquest esport sigui universal: que no sempre guanya el millor, que qualsevol, encara que no ho mereixi, pot marcar un gol més que el contrari. Així que aferrar-se al fet que la derrota no va ser justa, o que l'àrbitre Marciniak ho va posar més difícil, no és cap consol. Però en què tothom està d’acord és que va ser una derrota cruel i que deixar una sensació d’orgull col·lectiu de saber que el Barça va donar la cara sempre, que ho va donar tot, que no va deixar de creure que ho podia aconseguir, que es va buidar en cos i ànima, i que això ho va veure tot el món. Va jugar el Barça, però va guanyar l’Inter. Aquesta és la realitat que ja no es pot canviar, i de la qual només es pot aprendre.
“Una bonica història sense final feliç”, titula La Vanguardia, que destaca que els de Hansi Flick van remuntar dos gols en contra, però els locals van aprofitar la debilitat defensiva dels culers per remuntar la classificació. Diu el cronista que “el Barça s’acosta a la final, però cau a Milà dignificant la samarreta”, i fins i tot el seu analista Joan Golobart qualifica el partit com a “la millor semifinal de Champions mai vista”. “El Barça cau en gran”, titula El Periódico la seva portada, que qualifica la remuntada d'“històrica en una segona part èpica”. “El Barça només acaricia la glòria”, és el titular de la crònica, en la qual es destaca el paper d’un Lamine Yamal que es reafirma en una plaça senyorial i que va rematar al pal amb el 2-3. “Adeu a la Champions amb el cap ben alt”, titula el diari Ara, que resumeix el partit així. “El Barça remunta un 2-0 i acarona la final amb el 2-3 de Raphinha al minut 84, però l’Inter força la pròrroga en el descompte i sentencia en el temps extra”. Entre els diaris de Madrid, l’únic que li dedica un espai noble a la portada, amb la fotografia principal, igual que els diaris catalans, és El País. “El Barça es queda sense final de Champions”, titula el rotatiu, que destaca que el Barça va ser vençut en la pròrroga per l’Inter després d’un duel trepidant amb alternatives fins a l’últim sospir.
