El Consell de Ministres ha donat el vistiplau a l'avantprojecte de llei que redueix la jornada setmanal de 40 a 37,5 hores. Un text que suposa diverses reformes, segons ha assenyalat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en finalitzar la reunió del Gabinet de Ministres. Díaz ha assenyalat que la mesura afectarà 12,5 milions d'assalariats, encara que ha matisat que la jornada mitjana real, rebaixada pels convenis col·lectius, és a 48 minuts d'aquestes 37,5 hores. Amb les dades del Ministeri de Treball, la jornada real es reduirà de mitjana un 21%. Per tant, una part dels 12,5 milions ja estan en l'entorn de les 37,5 hores, fins i tot per sota. La ministra ha assenyalat que la meitat dels assalariats que rebran un efecte directe de la rebaixa es concentra en tres comunitats autònomes: Catalunya (2,21 milions d'assalariats), Madrid (2,06 milions d'assalariats) i Andalusia (2,04 milions de treballadors).
Segons l'opinió de la líder de Sumar i vicepresidenta segona, el que s'ha aprovat aquest dimarts és de màxima importància. "No són unes normes més, suposen un avenç cap a una Espanya que serà millor i ajudarà que la gent sigui una mica més feliç". En aquest sentit, ha assenyalat que amb l'aprovació d'aquesta norma, "amb el president Pedro Sánchez al capdavant" —en referència a les friccions que el Ministeri de Treball i el d'Economia han mantingut mesos enrere per aquesta reforma—, queda clar per a qui treballa el govern: "El govern d'Espanya és el govern dels treballadors i treballadores del nostre país", ha assenyalat.
"Es tracta d'abaixar la jornada per llei perquè aquest dret arribi on la negociació col·lectiva no arriba, com als cambrers, la jornada mitjana dels quals és de 39,4 hores, caixers i dependents, que treballen més de 39 hores, igual que els agricultors o les persones cuidadores, amb 38,6 hores setmanals", ha explicat la vicepresidenta segona.
Tràmit parlamentari
Bona part de la intervenció de Díaz després del Consell de Ministres s'ha centrat en una crida a la resta de grups parlamentaris perquè donin suport en el Parlament a l'avantprojecte aprovat aquest dimarts en el Consell de Ministres. I, també, una amenaça velada, perquè ha insistit que hauran d'explicar per què s'oposen a una mesura que dona suport a una gran part dels treballadors espanyols, sense importar a qui voten. "Aquesta norma està guanyada al carrer", ha sentenciat.
"Ara no hi ha retorn, no hi ha marxa enrere", ha assenyalat. "El govern d'Espanya ha complert, ara ha de parlar la sobirania popular, i sabrem què farà cada formació política". Díaz, en referència a Junts, ha assenyalat que hi ha marge per a la negociació i que li consta que aquesta formació i d'altres no parlen en nom dels empresaris, sinó que defensen les petites empreses de Catalunya.
Catalunya ha estat molt present en les declaracions de Díaz, per la posició en contra expressada per Junts, la qual, si es manté, podria impedir l’aprovació de la mesura sorgida del Consell de Ministres aquest dimarts. Díaz ha assenyalat que Catalunya és un motor d’arrencada del nostre país, amb les millors dades de productivitat, que duplica la mitjana espanyola i la jornada real de la qual ja està per sota de la mitjana espanyola. “No desvelaré quin serà el camp de negociació amb Junts, però la realitat catalana ja està marcant el camí del diàleg”, ha afirmat.
Preguntada per les línies vermelles de la negociació al Parlament, la vicepresidenta segona ha matisat que l’“única” és la reducció legal de 40 a 37,5 hores, de manera que la resta està subjecta a revisió en la recerca d’un acord al Parlament. Fins i tot ha donat algunes pistes, com el pla 375 d’ajudes a les pimes, per evitar que la reducció de jornada minvi la seva productivitat. A la taula de negociació, Treball va oferir 375 milions d’euros dels fons per ajudar les pimes en la seva adaptació.