Plantofada de la justícia suïssa al jutge Manuel García-Castellón en el cas Tsunami. La portada d'El País deixa caure aquest dimarts una bomba: l'Oficina Federal de Justícia ha suspès la comissió rogatòria del jutge de l'Audiència Nacional en considerar que no hi ha cap prova de la implicació de Marta Rovira. Per afegir sal a la ferida, pregunta al jutge pels efectes de la llei d'amnistia pels imputats en el cas. Pels qui ho vulguin llegir, la justícia suïssa qüestiona la instrucció de García-Castellón per manca de substància i deixa anar que pot estar més motivada per la política que pel dret. Serà la notícia del dia.
Mosseguen les portades del Trio de la Benzina a un Partit Socialista molt lesionat després de les eleccions autonòmiques a Galícia. Alberto Núñez Feijóo, però, no acaba d’aparèixer a les portades dels tres diaris de la dreta nacionalista espanyola com un líder competent que guanya eleccions. Era justament el que qüestionava el sector dur d’Aznar i Díaz Ayuso, que vigilen l’actual president del Partit Popular com un radar de trànsit al final d’una recta llarga: sempre hi és, no fa soroll i no en deixa passar ni una. Sí, hi ha una foto seva a l’ABC i també a La Razón —compartida amb Pedro Sánchez, poca cosa—, però ni esment del seu nom a El Mundo. Menys encara alguna referència a la seva implicació en la campanya electoral o a la màquina política que ha sabut greixar en tres mandats a la Xunta de Galícia i que captura elecció rere elecció. Es fa estrany, aquest silenci al voltant de Feijóo.
Els tres diaris tornen a la seva fantasia indocumentada: que el PSOE farà implosió, que a Pedro Sánchez el devoraran els seus, que patirà una revolta interna. És el tema principal a La Razón, que titula per l’existència d’un sector crític que s’apuntaria a votar una moció de censura contra Sánchez. Al costat de qui? De Vox? Què els passaria dins el partit als aitals “crítics” si tomben un president de govern socialista? El Mundo, menys matusser, explica la mateixa història amb un relat més fàcil, més mengívol: els “seus” crítics del PSOE han marcat a Sánchez un termini, les eleccions europees, que tothom sap que guanyarà el PP, si no s’hi interposa un prodigi, una catàstrofe, un cafarnaüm. També semblava que Sánchez no se’n sortia el 23-J i se’n va sortir. Els resultats d’unes eleccions autonòmiques no són directament extrapolables a unes generals. La partida és llarga.
Els diaris que tenen més afecte a l’actual govern espanyol, en canvi, presenten unes portades més planes. La Vanguardia titula amb l’explicació sense relleu que el mateix PSOE ha ofert del seu fracàs electoral: absència de lideratge territorial i pilotes fora amb l’amnistia. Fins dissabte, tots aquests diaris feien festes al candidat socialista, José Ramón Gómez Besteiro, com una proposta interessant. Ara es veu que no ho és tant. Pel que fa a l’amnistia —El Mundo també acusa el plurinacionalismo—, és complicat atribuir-li el fiasco electoral socialista, perquè el Bloque Nacionalista Galego, on ha anat a parar el vot perdut del PSOE i de Sumar, és tan favorable a l’amnistia com els mateixos socialistes. En fi. Cap diari informa del que és evident: Pedro Sánchez ha de doblar l’aposta per l’amnistia, si no vol que la legislatura s’ensorri en mans dels sobiranistes, independentistes, digues-los B. Ho explica el director d’aquesta santa casa a l’editorial.
Uns quants diaris tenen en portada Iúlia Navàlnaia, vídua d’Aleksei Navalni, l’opositor més consistent a Vladímir Putin, mort en una colònia penal russa a l’Àrtic en circumstàncies encara per aclarir. Era la foto del dia, molt més que Sánchez o Feijóo, pel seu discurs valent, difós a les xarxes socials, on es compromet a seguir la lluita del seu marit. Un fragment: “En matar Aleksei, Putin ha matat una meitat de mi, la meitat del meu cor, la meitat de la meva ànima. Però em queda viva l’altra i em diu que no tinc dret a rendir-me. Continuaré la causa d'Aleksei Navalni, continuaré lluitant pel nostre país i us convido a fer-me costat […]. M'adreço a tu amb les paraules d'Aleksei en les quals creia tant: ‘No és vergonyós fer poc, és vergonyós no fer res, és vergonyós deixar-te intimidar’. Hem d'aprofitar totes les oportunitats, lluitar contra la guerra, contra la corrupció, contra la injustícia. Lluitar per unes eleccions honestes i la llibertat d'expressió, lluitar perquè el nostre país torni a nosaltres mateixos”. Aquest discurs mereixia portada.
