A Junts no deuen passar per les portes després de llegir les portades d’aquest dijous. A les que no hi surt la foto de Míriam Nogueras, se’ls esmenta al títol principal. Els diaris del trio de la benzina treuen foc pels queixals i pinten com una tragèdia grega la insòlita sessió parlamentària d’aquest dimecres a Madrid. El Mundo diu que “Puigdemont arrossega Sánchez a un martiri de cessions de l’Estat”, sense considerar que la Generalitat de Catalunya, que és qui es beneficia de les “cessions”, és tan Estat com el CNI o el Tribunal Suprem. L’ABC parla dels “trofeus de Puigdemont” i es lamenta: “Junts esprem Sánchez”. Sembla que si masegues la portada de paper del tabloide monàrquic, li cauen uns llagrimots. A més, a la foto es veu Nogueras aixecant l’índex al lector. Per un sol dit no surt fent la figa —que és la intenció del diari en publicar aquesta imatge. La Razón titula dient que “Junts sotmet Sánchez”, que “entrega competències en matèria d’immigració”, etcètera. L'editorial parla "d'un govern titella en mans d'un pròfug". Es coneix que no estan gaire contents. El País, al títol principal (“Sánchez salva dos decrets in extremis”), fa quedar bé el president del govern espanyol, encara que a l’avanttítol torna a dir que “es fa palesa la seva precarietat parlamentària”.
Els diaris de Barcelona expliquen la mateixa història, és clar, però sense tanta bel·ligerància. La Vanguardia fa lluir Sánchez, que “salva els seus decrets clau”, encara que sigui “amb més concessions a Junts”. L’Ara ho explica d’una altra manera, potser més exacta si consideres com va anar la negociació de dimecres: “Junts salva dos decrets de Sánchez”. El Periódico sembla irritat amb els de Puigdemont, però fa el títol amb més gràcia de tots: “Junts mareja Sánchez”. És una tercera manera de veure-ho, certament. Una quarta presentació dels mateixos fets és la d’El Punt Avui, que en mig faldó de portada atorga tot el protagonisme al partit independentista: “Junts surt al rescat de Sánchez a l’últim sospir”. Qualsevol d’aquestes portades —era gairebé inevitable— li fa bona campanya a Junts, que aquest dimecres, als diaris impresos, fa més cara de Convergència i Unió que mai.
Es destaca poc que els independentistes hagin aconseguit eliminar l’IVA sobre l’oli d’oliva, una “cessió” que sembla un bolet enmig de la resta de “trofeus de Puigdemont”. D’aquesta “cessió” en sortiran beneficiats principalíssims els productors d’Andalusia (71,9% de la producció de l’Estat), Extremadura (9,5%) i Castella La Manxa (11,2%), comunitats que processen el 92,6% de l’oli d’Espanya —país d’on prové més de la meitat de la producció mundial de l’anomenat or verd—, segons Mercacei, una publicació professional de referència del sector oleícola. Catalunya només representa l’1,6% de la cosa. Té gràcia. Els governs d’aquestes regions —dos del PP i un del PSOE— han estat especialment vocals en oposar-se als acords del PSOE amb Junts, la llei d’amnistia, etcètera. Segurament és cosa seriosa però, vist amb mala bava, sembla una broma de Junts, com la puntilla amb què es remata els bous un cop han rebut l’estocada final. Vejam si algun periodista espavilat ho pot acabar d’esbrinar.
