Ferida. Divisió. Crispació. Xoc. Discrepàncies. Desconcert. Mala maror. Aquest és el repertori que els diaris maneguen aquest Onze de Setembre per retratar l’estat del moviment independentista. Té gràcia la inquietud i preocupació que traspuen algunes portades en parlar de la Diada Nacional de Catalunya del 2022. Quan l’independentisme marxava en manifestacions monstre no en sabien treure cap conclusió, ni la més òbvia, o no hi donaven importància. Fa gràcia perquè per valorar la davallada de la mani del 2022 has de reconèixer l’èxit de les precedents. Però deixem-ho estar, que tot va que cau. Molts diaris es morien de les ganes de dir en portada que el moviment independentista passa una mala temporada i aquest diumenge és el dia que esperaven. Les de dilluns reblaran el clau.
🔴 Diada 2022, DIRECTE | Última hora de l'11 de setembre
El País parla de “la ferida oberta de Catalunya” i, pel que deixa endevinar en l’escàs text de portada, sembla ser que és una lesió autoinfligida pels catalans, que no saben estar quiets ni tenir paciència i acaben aixecant incendis quan no toca. El Periódico sembla un xic dolgut pel trajecte de la unitat a la divisió de l’independentisme —segurament és una errada de percepció del comentarista—. El Mundo diu que és la Diada “més dividida i crispada” i ho atribueix a l’actitud d’ERC de no fer soroll “per no perjudicar la negociació amb Sánchez”. Després no explica què es negocia, si és que es negocia alguna cosa. Però tant se val. Del que es tracta és de mantenir el relat que l’actual govern espanyol es ven Espanya als independentistes, als terroristes i als comunistes. La Vanguardia, sòbria i continguda, explica que l’enfrontament entre independentistes per l’estratègia del moviment marca aquest Onze de Setembre. El diari s’absté de valorar la situació i no va més enllà de descriure-la com un “xoc” i unes “discrepàncies”. L’Ara en fa una versió més, diguem-ne proactiva, i anuncia propostes diverses per superar “l’actual fase de desconcert” del moviment indepe, que viu un “clima de divisió i mala maror”. A El Punt Avui, esclar, no passa res, i edita una portada combativa que molt probablement és una indirecta al “Ho tornarem a fer”, que és gairebé tot el que queda viu del procés. La fotografia de les espardenyes és ben xarona i aquí se la pot salvar imaginant-li una relació amb el totèmic cartell de Pere Català i Pic “Aixafem el feixisme” (1936), aquell de l’espardenya que trepitja una creu gammada.
Canvi de rasant. Per fi les portades tornen a parlar de la guerra de Putin. Fa una setmana que l’exèrcit ucraïnès escombra les tropes russes del nord-est del país des de Khàrkhiv a Kupyansk i fins a Izium. És una operació llampec molt ben coordinada, precedida per l’engany de fer creure al Kremlin que l’atac seria contra Kherson, al sud. En quatre dies, les tropes de Kiív han alliberat uns 2.000 quilòmetres quadrats amb una profunditat de 90 quilòmetres. Res no exemplifica millor la desfeta que el vídeo d'un tanc rus carregat de soldats que prova de fugir d'Izium a tota velocitat i es troba en un carrer que ja han ocupat les avantguardes ucraïneses. El tanc accelera, cosit a granades i coets, els soldats van caient i el conductor falla una curva, derrapa i s’estavella contra un arbre. En fi. La represa d'Izium és doblement important. Putin no només ha perdut un lloc estratègic en poques hores, llençant a la brossa mesos de sagnants combats, sinó que, per primer cop, les tropes russes van completament en desordre. Moscou va trigar més de quatre setmanes a conquerir la ciutat, casa per casa, a principis d'abril. Izium té una posició geogràfica única. És una mena de porta giratòria cap a la frontera d'Ucraïna: ofereix el millor pas en ambdues direccions, tant per a ocupar el Donbas com per a marxar cap a Rússia. En entrar a la ciutat, la infanteria d’Ucraïna ha trobat uns 200 blindats en bon estat, abandonats. L’estat de l’independentisme, ara mateix, no és tan dolent. Vinga, va. Bona Diada!
