És desconcertant que la notícia que obre tots els diaris —fora d’El Punt Avui— s’hagi mantingut amagada tant de temps, des del 17 de novembre, segons la majoria dels relats, o des d’abans de l’estiu, segons altres. Sumant tots els esmentats com a “coneixedors de les converses” sobre l’afer en els diversos diaris, fins a set persones, a més “dels equips d’Illa i d’Iceta” (sic), en sabien alguna cosa des de l’estiu passat. Als efectes d’aquesta columna, desconcerta que aquesta història, que tanta gent sabia, no s’hagi filtrat a cap portada fins avui, esclar.
Tot plegat no passarà a la història com el moment més brillant del periodisme polític local. Encara dimarts a la nit, a TVE, Salvador Illa negava la seva candidatura i insistia que Miquel Iceta era el millor. És a dir, que totes les portades que llegeixes avui pengen d’una narrativa perfectament controlada pel PSOE, on s’explica que tot respon a un pla perfectament pensat i elaborat. Cal felicitar la fontaneria corporativa socialista per haver aconseguit controlar una sacsejada d’aquesta potència, que avui passa com la brisa per un bosc. Als periodistes no els cau gens bé que els facin gols, així que ahir, amb tota la professió en estat d’ansietat i assedegada d’informació —i també amb ganes de fer bona figura— no devia ser difícil col·locar la versió oficial. Suma-hi que una manera de dissimular les relliscades consisteix a no mostrar sorpresa i comportar-se com si fos la cosa més normal del món. Però avui parlem d’un partit de govern que canvia de cavall enmig del riu. Normal, normal… ves.
La majoria de diaris presenta el canvi de candidat amb tendència al jugadamestrisme, verbs amables i fent responsable de la decisió el mateix candidat rellevat, que renuncia, cedeix, deixa pas, proposa, si no ho hagués volgut no hauria estat possible, quina generositat, etcètera. Cap narrativa no amaga que la iniciativa és de Pedro Sánchez, de Moncloa o de Ferraz i fins i tot s’insinua que el mateix Iceta hauria avançat el relleu, però no s’esmenta gaire que el comitè de llistes del PSC havia aprovat la resta de la candidatura no feia ni dos dies pensant que el candidat era Iceta, ni tampoc es remarca que la decisió s’ha pres de dalt a baix i des de Madrid a Barcelona. Normal, normal… ves.
Té gràcia, com sempre, comparar les portades de la dreta impresa madrilenya amb la resta de diaris. Mentre l’ABC, El Mundo i La Razón remarquen que Illa privilegia el partit sobre el govern, amb afany de fer-lo passar per un irresponsable o un oportunista, la resta ho presenta fins i tot amb algun entusiasme, com El País o El Periódico, que parlen del canvi de candidat del PSC com d’un “replantejament de l’escenari electoral català” o de la “bona imatge” d’Illa. Una conseqüència col·lateral de tot aquest enrenou és que ha fet passar desapercebut el “fitxatge” pel Partit Popular de Lorena Roldán, l’excandidata a la presidència de la Generalitat i exportaveu del grup parlamentari de Ciutadans. Mala sort.
