Aquest dissabte no hi ha una notícia capaç de quedar-se totes les portades. El quiosc s’ha convertit en un mapa de fronts oberts, alguns nous i d’altres que s’arrosseguen des de fa dies i que ara entren en una fase diferent. El cas Maricarmen i la ferida que ha obert en la crisi de l'habitatge continua fent onades i ja té conseqüències directes sobre la negociació política; Ceuta és una altra crisi que no es tanca, l’amnistia no surt dels tribunals; Plus Ultra reapareix amb noves revelacions; el PSOE batalla amb les seves pròpies causes i misèries i ocupa bona part de la premsa de Madrid, i a Catalunya l’educació busca respostes i la cultura reclamen el seu propi espai i aprofita qualsevol escletxa per fer-se veure. Avui, doncs, costa trobar un únic fil que cusi totes les portades. Potser precisament aquest és el fil: hi ha massa carpetes obertes alhora. Portades de fronts oberts, en plural.
El front que més ha canviat en les últimes hores és el de l’habitatge. Tres dies després del desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys que havia viscut set dècades al mateix pis de Madrid, la seva història ha deixat de ser només un drama personal per convertir-se en un accelerador polític. La Vanguardia obre amb "El govern central accelera per segellar un pacte antidesnonaments". La Moncloa ha reactivat les converses amb els seus socis i amb Junts per intentar portar dimarts al Consell de Ministres un nou decret amb mesures urgents d’habitatge, entre les quals hi ha la protecció davant desnonaments sense alternativa residencial. La formació de Carles Puigdemont reclama incorporar-hi, entre altres mesures, rebaixes fiscals vinculades al lloguer i les hipoteques.
Maricarmen continua, de fet, mirant des de diverses portades. El País publica la seva fotografia des de l’hospital i una frase que resumeix el nou paper simbòlic que ha adquirit: "He lluitat perquè els altres aprenguin", ha declarat. El Punt Avui parla directament d’"El triomf de Maricarmen", mentre l'Ara destaca que Madrid ha vetat la proposta d’Urbagestión perquè pogués tornar a casa. El seu desnonament ha reobert una negociació que havia quedat encallada abans de l’estiu i ha provocat també tensions dins del mateix govern de coalició entre el PSOE i Sumar.
Però El País situa al capdamunt un altre front que fa setmanes que condiciona la política espanyola: Ceuta. "El govern accelerarà per decret la devolució dels migrants", titula, sobre la intenció de l’executiu d’endurir el procés de sol·licitud d'asil i així agilitzar els procediments de retorn després de l’entrada massiva de l’estiu. La crisi migratòria deixa així enrere la seva fase més explosiva als carrers de la ciutat, però continua ben viva en els despatxos, els tribunals i el debat polític.
L’amnistia torna a obrir la carpeta judicial
Un altre dels grans fronts és l’amnistia. L'ABC hi dedica el seu titular principal: "El ponent del TC sobre l’amnistia insisteix que el Suprem va actuar bé". La qüestió és especialment enrevessada perquè José María Macías, magistrat conservador del Constitucional, ha hagut d’assumir en la ponència el criteri de la majoria favorable a estimar el recurs de Jordi Turull, tot i mantenir discrepàncies sobre la interpretació jurídica del Suprem. Altres mitjans remarquen precisament que el nou text sosté que el Suprem es va apartar de la finalitat de la llei en aplicar-la a la malversació. L'ABC completa la seva portada amb una fotografia de Pedro Sánchez a Toledo i un titular carregat de lectura política: "Sánchez es planta a Toledo per desairar García-Page". Una visita industrial del president espanyol serveix al diari per tornar a posar el focus sobre la mala relació entre la Moncloa i el president de Castella-la Manxa.
Plus Ultra i les "clavegueres" del PSOE
Els fronts judicials es multipliquen a les portades madrilenyes. El Mundo recupera el cas Plus Ultra i obre amb "Plus Ultra va desviar quatre milions a Veneçuela en ple rescat". El diari assegura que l’ex-CEO de l’aerolínia, Roberto Roselli , ha explicat al jutge operacions al Carib que van acabar en una entitat veneçolana mentre la companyia estava immersa en el procés del rescat públic. La Razón, per la seva banda, aposta per les investigacions sobre les denominades "clavegueres del PSOE" i titula: "La defensa de les clavegueres del PSOE: torpedinar les causes judicials no és delicte". Es tracta de la tesi que la defensa de l'històric dirigent socialista Gaspar Zarrías ha exposat dins d’una causa judicial encara oberta, no pas d’una conclusió del tribunal. El mateix diari hi afegeix un segon titular, atribuït a fonts socialistes, sobre el malestar intern amb Sánchez: "El PSOE tem l’últim Sánchez: 'Només rumia el rancor'". Aquesta acumulació ajuda a entendre el paisatge de les portades madrilenyes: no hi ha una sola crisi, sinó moltes batalles simultànies, amb l’habitatge, l’amnistia, les investigacions judicials i les tensions internes dels partits competint pel mateix espai.
A Catalunya, l’educació entra en escena
Les portades catalanes obren encara més el ventall. El Periódico fa de l’educació el seu principal tema amb "Educació planteja revisar l’autonomia dels centres". El Departament vol establir unes pràctiques educatives comunes mínimes i obre així un debat delicat sobre fins on ha d’arribar la capacitat de cada escola per definir el seu propi model. El sistema català parteix des de fa anys d’un marc que reconeix autonomia pedagògica i organitzativa als centres, de manera que qualsevol revisió toca un dels pilars sobre els quals s’ha articulat la política educativa de les últimes dècades. És un debat menys sorollós que els que arriben de Madrid, però probablement més estructural: què han de poder decidir les escoles i què ha de garantir igual per a tothom l’Administració? En una etapa marcada pels mals resultats acadèmics i per la recerca d’un nou acord educatiu, la qüestió promet recorregut.
'La bola negra' i 'Aida' reclamen portada
I entre tanta política i tribunals, les portades deixen avui un espai considerable a la cultura. La Vanguardia i l’Ara coincideixen en l’Aida que ha inaugurat la temporada del Gran Teatre del Liceu. El diari barceloní parla d’"Una gran 'Aida' per començar", mentre l’Ara destaca "Una 'Aida' corprenedora obre la temporada al Liceu". La inauguració arriba, a més, coincidint amb el nomenament d’Helena Guardans com a nova presidenta del patronat del teatre, la primera dona que ocupa aquest càrrec.
El Periódico, en canvi, retrata la bogeria al voltant de La bola negra, la nova pel·lícula dels Javis inspirada en una obra inacabada de Federico García Lorca. La promoció de Javier Ambrossi i Javier Calvo ha convertit l’estrena en un petit fenomen mediàtic i cultural, fins al punt de disputar espai a una jornada carregadíssima de política.
I encara queda un últim front, aquest de successos, compartit per diverses capçaleres catalanes: la investigació per la mort de l’arquitecte Josep Juanpere, amb la seva parella en llibertat sota fiança mentre continua imputada per homicidi.
