La portada que et farà somriure aquest dimecres és la d’El Punt Avui, que ha clavat un títol per tot l’escaire. “La fiscalia ho afina” explica la decisió de la Fiscalía del Tribunal Suprem d’esmenar al magistrat Pablo Llarena i demanar que s’apliqui a Carles Puigdemont el nou delicte de desordres públics agreujats, tot i que la lletra d’aquest nou delicte —que substitueix el de sedició— no s’adiu als fets. Així ho va veure el tribunal alemany que es va negar a atribuir al president exiliat un delicte de desordres públics quan va ser detingut a Slesvig-Holstein, en considerar que a l’1-O no va haver-hi violència. L’expressió que obre la portada d’El Punt Avui situa també el context en què opera la justícia espanyola, gens diferent a la situació en què es va pronunciar la frase original. L’Ara, que també obre amb el mateix afer, s’ajusta als fets però, en comparació, es queda curt, perquè no és sorprenent que el ministeri públic acusi per sobre i amb més duresa —excepte si ets princesa, banquer o president del govern—. Potser és aquest el motiu pel que La Vanguardia i El Periódico no tenen el cas en portada. Potser.
Llàstima que El Punt Avui tituli, diguem-ne ad hominem, el judici a dos tinents d’alcalde del PSC a Pineda de Mar per pressionar uns hotels perquè expulsessin als policies espanyols allí allotjats els dies al voltant del referèndum de l’1-O. El diari diu que una de les acusades és “parenta [del President Pere] d’Aragonès”, un detall tan irrellevant en el procés com el color del seu cabell o les seves preferències futbolístiques.
A les portades de Madrid segueix ben viu el culebrot sobre les noves mesures per atendre les embarassades que promouen el govern de coalició de PP i Vox a la Junta de Castella i Lleó. El País manté el foc viu per rostir al PP i fer la impressió que són ostatges de Vox, mentre que El Mundo ho presenta com una mena de persecució del govern espanyol al de la Junta, alhora que critica de gairell les mesures informant-te que la taxa d’avortaments a Castella i Lleó és tan baixa (el 0,7% dels embarassos) que no té cap sentit afegir condicions dissuasives al seu exercici. La Razón i l’ABC, murris, s’estan d’entrar en el moll de l’os de la polèmica i la desvien a l’argument que més afavoreix al PP: que Vox abandoni el govern i la crisi permeti als populars convocar noves eleccions, aviam si la ciutadania els atorga la majoria absoluta i puden estalviar-se els vots de la ultradreta.
Dos detalls més de les portades que tenen la seva gràcia. La Razón explica que el govern espanyol es nega a facilitar a un ciutadà les actes de la mesa de diàleg, com estableix la Llei de Trasparència, amb l’excusa que és “un fòrum informal” entre governs. La Moncloa s’ha estimat més degradar la mesa abans que donar informació al públic dels seus tràfecs. No està mal per un “fòrum informal” que entre els assistents hi figurin dos presidents de govern, tres ministres i tres consellers i que el lloc de trobada sigui el Ministeri de la Presidència. Té tota la pinta de ser molt informal.
L’altre detall és a El Mundo, on s’hi diu, en un raconet, que Espanya “es desvincula” de la tramesa de tancs a Ucraïna. Què s’ha de desvincular, si la ministra de Defensa ja va dir fa sis mesos que l’exèrcit espanyol no estava en disposició de moure ni un sol carro de combat? Estan espatllats i desgastats i suposarien més un problema que un ajut per a les tropes ucraïneses. “Estan en unes condicions que no es poden usar i no els podem donar perquè serien un risc per a les persones”. El Mundo fa com aquell hidalgo arruïnat i mort de gana del Buscón, que deixava caure unes molles de pa sobre la barba per aparentar que s’havia cruspit un gran àpat. Antes muerto que sencillo.
