Mentre el govern espanyol busca explicacions a l’apagada de dilluns que va col·lapsar el sistema elèctric espanyol, demana paciència, s’esforça per exculpar les energies renovables, afronta la pressió de l’oposició i sectors econòmics contra el tancament de les nuclears, la ciutadania jutja la seva gestió davant la pitjor crisi energètica de la història a l’estat espanyol. I de moment, el veredicte és el del polze cap avall. Els espanyols, segons recullen les enquestes, suspenen l’actuació del govern de Pedro Sánchez davant l’apagada que el 28 d’abril va afectar la península Ibèrica i part de França, i que ha donat munició a l’oposició, que critica la gestió, acusa el govern de Sánchez d'ocultar informació i demana una auditoria internacional per aclarir el que va passar. Aquest diumenge destaquen dues enquestes en les portades, d’una banda, l’avançament de l’estudi d’opinió sobre l’apagada elèctrica que va realitzar el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i que publiquen tots els diaris, en la que un 59,6% dels ciutadans considera que el Govern d’Espanya no va informar prou durant l’apagada. Però El Mundo ha fet la seva pròpia enquesta, que va més enllà: un 56% rebutja l’actuació del govern espanyol i aquest percentatge coincideix amb el que jutja l’actuació de Red Eléctrica (REE). I en consonància amb aquest malestar, un 59% “exigeix dimissions, condemnen Corredor (la presidenta de Redeia, la matriu de la REE) i culpen Sánchez d’una informació insuficient”, titula el rotatiu.
El 60% demana el cap de Beatriz Corredor
Segons l'enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, el malestar de la majoria dels ciutadans es plasma en l'aposta que sis de cada deu -un 59%- reclamen dimissions, i el 60% demana el cap de Beatriz Corredor, l’exministra socialista que va arribar al càrrec amb l’aval de Pedro Sánchez, mentre que un 21% apunta a la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen. En el cas de la petició de dimissions, els percentatges que llança la dreta es disparen, com és lògic: els del PP demanen dimissions en un 85,3% i els de Vox en un 86,6%. Per contra, els socialistes opinen majoritàriament –53,6%– que el col·lapse no ha de comportar cessaments, però hi ha un notable 36,7% que les demana. A Sumar guanya el sí a les dimissions, amb 48%, davant del 46,5%, que no. El Mundo destaca que l'assenyalament a Corredor alinea els electors de totes les tendències i, en aquest aspecte, la coincidència entre socialistes i populars és mil·limètrica.
Mentre l’enquesta del CIS donava com a resultat que 6 de cada 10 enquestats considerava “insuficient” la informació del govern espanyol, en l’enquesta de El Mundo aquesta xifra és superior. Dos de cada tres espanyols -el 67%- considera insuficients les explicacions que va donar el president de l’executiu en les diferents compareixences. D'aquesta opinió se'n desenganxen els socialistes que en un 53,7% asseguren estar satisfets, això no obstant, fins a un 44,2% les veuen insuficients. I pel que fa a les possibles causes que van provocar l’apagada, un 29,9% aposta pel ciberatac; un 19,4% per una desconnexió abrupta de les plantes solars; un 15,7% per la limitació de la interconnexió elèctrica amb Europa; un 11,2% ho atribueix a un error humà i només un 6,3% i un 2,2%, respectivament, a una desconnexió de les plantes nuclears i a un fenomen atmosfèric.
Aagesen insisteix a deslligar les renovables de l’apagada
La protagonista de les portades de El País i La Vanguardia és Sara Aagesen, amb sendes entrevistes a la vicepresidenta tercera i ministra per la Transició Ecològica, que té les competències sobre energia i lidera la investigació del govern espanyol. “Assenyalar a les renovables és irresponsable i simplista”, titula el diari de Prisa la seva entrevista, en la que Aagesen defensa que l'alta penetració de les renovables a Espanya no és un factor d'inseguretat per al sistema elèctric. Recorda que en dies anteriors, amb més percentatge de renovables, el sistema va funcionar perfectament i subratlla que la transició ecològica i el lideratge en renovables són una tendència positiva per a l'economia i la indústria espanyoles, i que Espanya hi ha de seguir apostant perquè són sostenibles, barates i utilitzen recursos propis com el sol i el vent. La ministra també parla de l’energia nuclear i qualifica d’”absurd” relacionar l'apagada amb el calendari de tancament de les centrals nuclears, i recorda que aquest calendari va ser pactat amb les empreses, que encara no han sol·licitat formalment cap pròrroga. Afirma que no es considera “anti cap tecnologia”, però destaca que Espanya té un potencial excepcional en renovables i insisteix en la necessitat de millorar les interconnexions elèctriques amb França per reforçar la seguretat de la xarxa peninsular, considerant que França ha de ser conscient de la urgència d'avançar en aquest àmbit.
Podrien no tancar les nuclears?
A l’entrevista a La Vanguardia es posa el focus en el seu titular de portada precisament en l’energia nuclear. “No es tancaran si no hi ha garantia de subministrament”, afirma Aagesen qui, no obstant això, insisteix que el calendari pactat amb les empreses pel tancament de les centrals nuclears es manté, però no es descarta revisar-lo si fos necessari per a la seguretat energètica. En aquest sentit, i pel que fa als tres reactors nuclears que hi ha a Catalunya, i els dubtes sobre el desenvolupament de les renovables per substituir l’energia nuclear a temps, Aagesen afirma: “Ascó I tanca a l'octubre de l'any 2030, Ascó II el setembre de 2032 i Vandellòs a l'octubre de l'any 2035. El sistema energètic està evolucionant a passos de gegant tecnològicament, en formes d'integració i amb avenços d'interconnexions, amb la qual cosa vull donar un missatge de tranquil·litat, perquè estarem pendents de com va avançant el nostre sistema…”. La ministra subratlla que no és “anti cap tecnologia”, però com també ha fet en El País, defensa que Espanya ha d’aprofitar el seu potencial en les energies renovables, com el sol o el vent.
