Després de mirar al cel per contemplar l’espectacle encisador de l’eclipsi total, les portades tornen aquest divendres els ulls cap al sud, cap a Ceuta i Melilla. L’amenaça que aquest dissabte 15 d’agost es faci realitat la crida que circula per les xarxes per intentar una nova entrada massiva a les ciutats autònomes espanyoles al nord d’Àfrica reactiva una crisi migratòria que, quinze dies després d’esclatar, continua convertida en una inesgotable màquina de titulars. Al darrere hi ha la sempre delicada relació amb el Marroc, les discrepàncies més o menys dissimulades entre els ministres del govern de Pedro Sánchez i la munició que el conflicte ofereix a l’oposició. I, enmig de tot plegat, milers de menors migrants atrapats en un debat polític sobre qui se’n fa càrrec i on. Les portades continuen enquistades en un conflicte que, com dirien els clàssics, és mala peça al teler.
L’eclipsi que ahir ho cobria tot ha desaparegut gairebé tan de pressa com la Lluna va deixar pas de nou al Sol. La realitat política ha recuperat l’espai amb una força aclaparadora i Ceuta torna a ser el centre de gravetat de les portades. El 15 d’agost marcarà si la convocatòria que corre per les xarxes acaba sent només una amenaça o l’inici d’un nou episodi d’una crisi que ja fa dues setmanes que condiciona la política espanyola. Mentrestant, Rabat reforça la frontera, Madrid intenta contenir alhora els migrants i les seves pròpies tensions internes, i els menors continuen atrapats enmig d’una partida en què gairebé tothom parla d’ells, però ben pocs semblen parlar amb ells.
El País obre amb una imatge contundent de la platja del Trampolí, a Ceuta, amb furgons policials i un camió d’ajuda humanitària, i proclama que "Marroc desplega a l'exèrcit per prevenir una altra allau". Rabat reforça la frontera davant la convocatòria que circula per les xarxes i Interior eleva fins a un 42% els efectius desplegats a Ceuta respecte del 30 de juliol. El diari madrileny posa així el focus en el Marroc com a dic de contenció d’una hipotètica nova entrada massiva.
La mateixa crisi ocupa tota la part superior de l’ABC, però des d’un altre angle: "Ceuta tem que hagi d'assumir la tutela de fins a 4.000 menors". El govern de la ciutat reclama mecanismes extraordinaris perquè els joves puguin ser traslladats immediatament a la Península, mentre el Marroc manté tancada la frontera fins al 27 d’agost. El diari afegeix que Melilla pateix un "degoteig incessant" d’arribades de menors. Aquí la fotografia no és la d’una frontera blindada, sinó la de dos nois asseguts davant d’un centre residencial saturat: 80 places de capacitat i, segons el peu de foto, 350 nens i joves acollits.
El Mundo també mira cap al Marroc, encara que reserva el titular principal a una altra batalla política. A la part baixa de la portada adverteix que "El Marroc es blinda ara per impedir nous assalts", amb mil agents desplegats al Tarajal, canons d’aigua i tanques preparades per al 15A. El diari interpreta que el govern espanyol admet per primera vegada que la policia marroquina va alentir l’allau sobre Ceuta. Però el gran titular el dedica a una factura molt més domèstica: "Armengol gasta 4 milions en els auriculars que Sánchez va donar a Junts i ERC", una referència als sistemes de traducció al Congrés que permeten l’ús de les llengües cooficials.
A La Razón, la crisi de Ceuta es converteix directament en una guerra intestina a la Moncloa: "Sánchez aviva la batalla entre els seus ministres per no cremar-se". Segons el diari, el president ha donat instruccions perquè el conflicte no l’afecti políticament i vol que Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i José Manuel Albares assumeixin les explicacions i decideixin quan i en quines circumstàncies actuar. A l’esquerra, encara un titular més inflamable: "Rabat utilitza els seus menors com a arma llancívola contra Espanya". La portada fa evident fins a quin punt la crisi migratòria ja no es presenta només com una qüestió fronterera, sinó com una pugna política i diplomàtica.
Als diaris catalans, l’eclipsi ja no és tant notícia per l’espectacle celestial com per les conseqüències terrenals que va deixar: el caos a Rodalies. El Periódico destaca que Renfe admet que la falta de trens li va impedir reforçar el servei a Tarragona, mentre La Vanguardia també posa el focus en el desgavell ferroviari que va deixar la jornada de l’eclipsi. El Punt Avui destaca que "el desgavell no s'eclipsa", afegint que Renfe admet que no té més trens després del col·lapse, i l’Ara, en canvi, gira full més de pressa i centra l’obertura en la crisi climàtica.
Però la crisi migratòria és la que mana a La Vanguardia, que opta per una lectura institucional i diplomàtica: "El Govern central agilita les expulsions sumàries per buidar els carrers de Ceuta". El subtítol assenyala que l’executiu espanyol ignora els missatges de Rabat sobre la sobirania de les ciutats autònomes i intenta evitar un xoc diplomàtic. La fotografia gran, però, s’allunya de Ceuta i torna a Cisjordània amb el "llarg setge a una família cisjordana", que el mateix ambaixador dels Estats Units a Jerusalem ha definit com "un horrible acte de terror" per part dels radicals colons jueus, mentre la franja inferior destaca una notícia que també reapareix en altres diaris: la rebaixa fiscal del gasoil, que farà baixar el preu uns 20 cèntims a partir del setembre.
El Periódico deixa la crisi migratòria en una franja inferior —"Interior calcula que 5.000 migrants continuen a Ceuta"— i dedica l’obertura a una preocupació més pròxima: "La gent gran pateix 215.000 delictes l’any". Catalunya concentra, segons el diari, el 28% dels casos de tot l’Estat, amb un augment dels atracaments durant l’estiu. La gran fotografia, en canvi, respira festa major: Gràcia es prepara per a la festa amb els carrers engalanats. Una portada que aconsegueix reunir inseguretat, immigració i tradicions d’agost en una mateixa pàgina.
L’Ara és el diari que més s’aparta de l’eix de Ceuta. La seva aposta és climàtica: "El Baix Llobregat i el Garraf patiran més les onades de calor". Un estudi del Barcelona Supercomputing Center situa aquestes comarques entre les menys preparades davant l’augment de les temperatures, amb la qualitat dels habitatges i les zones verdes com a factors determinants. I la gran fotografia ens porta encara més lluny: cinc anys després del retorn dels talibans, el diari entra a l’Afganistan per comprovar com el règim islamista es va endurint progressivament. I mentre gairebé tothom continua comptant migrants, menors, policies i soldats, El Punt Avui decideix celebrar un aniversari generacional. “Retorn a l’escola", proclama sobre una gran fotografia de Harry Potter, quan es compleixen 25 anys de la primera pel·lícula de la saga. És, de llarg, la portada més escapista del dia. Potser perquè, després d’un eclipsi, una crisi migratòria que no afluixa, governs que es barallen i fronteres que es blinden, entrar una estona a Hogwarts no sembla pas el pitjor refugi.