És Divendres Sant i els diaris de Barcelona no fan versió impresa. Els de Madrid, sí. El País surt ben guerrer, amb una entrevista al primer ministre de Polònia, Donald Tusk, que alerta amb molta solemnitat que les coses hauran de canviar molt per a evitar una guerra d’Europa amb Rússia. “No exagero”, afegeix Tusk, que sap la reticència dels europeus a prendre’s seriosament aquests missatges i actuar en conseqüència. El premier polonès respon a Pedro Sánchez i alguns altres líders de la UE, que estan ara mateix com Volodímir Zelenski les setmanes prèvies a la invasió d’Ucraïna: fent callar als que l’avisaven de la imminència de l’agressió militar de Vladímir Putin i emprenyant-s'hi perquè les alertes només feien que excitar la bèstia russa i els mals d’Ucraïna no volien tant de soroll. Amagar el cap sota l’ala no és una bona resposta. Alguna cosa així deuen pensar al govern espanyol, que ha ofert l’Estació Naval de Maó a l’OTAN per si té a bé instal·lar-hi la tercera base de què disposa a Espanya. És una altra notícia que El País té en portada, justament al costat de l’entrevista a Tusk, que obre la pàgina.
Hi ha un detall còmic però descriptiu en aquesta peça. La primera línia arrenca així: La Estación Naval de Maó (en castellano Mahón)… El periodista que signa —o qui ha fet la portada, que potser és un altre— s’ha vist en la necessitat d’aclarir que en castellano Mahón. Fa riure, com els que es queixen que podrien morir als hospitals de Catalunya, les Illes o el País Valencià perquè hi diu “Emergències” en comptes de Emergencias, o que temen perdre’s a l’autopista perquè als senyals hi diu “Sortida” i no Salida, o Lleida i no Lérida. Potser és una nova norma del diari para que nos entendamos todos i, a partir d’ara, escriuran coses com La catedral de Aachen (en castellano Aquisgrán) o El Bayern de München (en castellano Munich). Tal vegada serà al contrari: Victoria del Inter de Milán (en italiano Milano) o bé Crisis de gobierno en Croacia (en croata Hrvatska). Segurament només ho faran amb els noms en llengua catalana, que fàcilment passa de ser un vaso de agua clara —com en deia José María Pemán a l’ABC— a ser un gra al cul.
No és el millor dia per al Trio de la Benzina, que publica unes portades una mica ful. El Mundo diu que les eleccions al País Basc depenen de 45.000 indecisos votants del PNB. És el tercer o quart cop en un mes que ho publiquen. Que no tenen cosa de substància ho demostra que la segona notícia de la portada és que Inés Arrimadas té un nou xicot: Guillermo Díaz, exdiputat de Ciutadans per Málaga. Arrimadas, pels que ja no se’n recordin, és una política que va rellevar Albert Rivera al capdavant de Ciutadans després de ser el partit més votat a les eleccions al Parlament del 21-D del 2017 i va ser diputada a Madrid un cop el partit s’havia esfondrat electoralment. La Razón torna a obrir la portada dient que Pedro Sánchez caca, com fa un dia sí i l’altre també. L’ABC, aquest dia, no falla mai: pòster del tercio Don Juan de Austria de la Legión amb el Cristo de la Buena Muerte a les processons de Málaga, justament on Arrimadas s’ha deixat enxampar amb el seu xicot. També diu que el PSOE es posarà més gallet amb el PP per escurçar diferències. Noticiassa.
