Les portades d’aquest dilluns tenen un deix especulatiu i de confrontació. Hi ha com un ressò llunyà de tambors electorals a Espanya i els diaris madrilenys sembla que busquen brega. Després d’una setmana complicada, s’ha descobert la sopa d’all: el preu de la llum pot decidir qui ocupa el govern d’Espanya. Pedro Sánchez sortia aquest diumenge a El País a contenir les flames de l’incendi amb la promesa que a final d’aquest any pagarem menys per la llum que abans de la pandèmia. Yolanda Díaz, la vicepresidenta i ministra de Treball, de Podemos, surt a felicitar-lo i El País ho esmenta avui d’amagatotis dins una notícia brevíssima.
Inés Arrimadas ha olorat la sang —aprofitar qualsevol oportunitat és per a ella de vida o mort— i surt a tota plana a l’ABC amb un argument oportunista però que fa soroll: si aquests augments de la tarifa elèctrica els presidís un govern de la dreta, PSOE i Podemos cremarien el carrer. El Mundo ja atia el foc de les enquestes i diu que Sánchez cau per sota dels 100 escons i la suma de PP i Vox s’enfila a 178, tres per sobre de la majoria absoluta. El 85% dels enquestats diu que el govern espanyol no fa prou per contenir el preu de la llum. Faltarà saber què en pensen quan arrenqui la repartidora dels diners del pla de reconstrucció de la Unió Europea que manegarà la Moncloa.
A l’altra banda, El País prova de distreure la gent de les tribulacions elèctriques del govern espanyol assenyalant que un Consell del Poder Judicial i un Tribunal Constitucional caducats prendran decisions molt serioses i la culpa és del PP. Destaca els recursos contra els indults als líders independentistes empresonats, i la constitucionalitat de l’estat d’alarma i de la reforma del mateix Consell. Tot és discutible, però això no té ni mig cavall de tracció comparat amb el preu de la llum, que rasca la butxaca de cada un dels ciutadans. Independentistes i jutges els deixen tan indiferents com un sostre metàl·lic a la pluja: el repicó de l’aigua fa molt de xivarri però a sota no es mulla ningú. Tindrà gràcia si el govern més progressista de la història es condemna perquè va permetre a les elèctriques fer-se la barba d’or amb una tarifa regulada. I serà veritat que Catalunya ha desaparegut del mapa polític.
