Hi ha una coneguda firma d’automòbils que ha llançat la casa per la finestra i aquest diumenge ha convertit un dels seus models estrella en el gran protagonista de bona part de les portades dels diaris importants que s’editen a l’estat espanyol, convertides en un gran anunci publicitari. És el que té el diumenge, el dia de la setmana en què es venen més diaris, i confien en la fidelitat dels seus lectors, que compren el seu exemplar a cegues, més enllà de la portada i sense veure les notícies que es venen en l’interior. I en aquest context, trobem com algunes capçaleres intenten esprémer les seves exclusives dels darrers dies, com el diari El Mundo, que ha fet una compilació i un resum dels whatsapps intercanviats entre Pedro Sánchez i José Luis Ábalos que ha anat publicant durant tota la setmana passada, des que el passat diumenge va llençar la primera entrega dels missatges comprometedors, on el president criticava alguns dels barons socialistes díscols.
No hi ha missatges nous en la informació de El Mundo, i la veritable notícia és la valoració política i la interpretació que fa el diari d’aquesta feina d’”investigació”, que són les filtracions d’aquests whatsapps privats entre el president del govern espanyol i l’exministre de Transports, en aquell moment la seva mà dreta, que han provocat preocupació a Ferraz, ha empitjorat la relació de Sánchez amb els barons socialistes crítics com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, i de l’expresident de l’Aragó, Javier Lambán, i han donat munició al PP perquè Alberto Núñez Feijóo pugui seguir clamant el “váyase, señor Sánchez” en el Congrés. “Els whatsapps de Sánchez i Ábalos: l’obscur rescat i la guerra política d’una era en 14 ‘pantallazos’”, titula El Mundo la seva informació sobre les conversacions que “retraten a tres vicepresidents, a sis barons, a un expresident…amb el rastre de la corrupció”. Són les 14 captures de pantalla de whatsapp que ha anat publicant el rotatiu, que abasten des del 2021 fins al 2013, que mostren una relació personal i política que va des de paraules de suport en moments compromesos fins a intercanvis estratègics sobre la campanya electoral del PSOE i els seus adversaris, o les opinions sobre barons socialistes com Fernández Vara (extremeny), Susana Díaz (andalusa), Emiliano García-Page (manxec) o Javier Lambán (aragonès).
El Mundo també copsa aquest diumenge l’opinió d’alguns d’aquests barons i els hi pregunta si creuen que hi ha una alternativa al líder socialista, però la resposta és concloent. Tant García Page com Lambán veuen alternatives, però no ara, perquè consideren que el suport de la militància cap a Sánchez és, en aquests moments, “incontestable”. Tots dos dirigents, que ja van recolzar en 2017 a Susana Díaz enfront de Sánchez, reconeixen un ambient de control i falta de dissidència interna en el PSOE, on les veus crítiques han quedat relegades i la direcció exerceix un domini absolut sobre l'organització. Els barons coincideixen que les condicions actuals del partit, amb Sánchez controlant els ressorts de poder i sense una alternativa articulada, fan inviable un relleu immediat, encara que no descarten que en el futur pugui sorgir una opció diferent per a liderar el PSOE.
Page assenyala que les tensions i l'hostilitat des de la direcció nacional cap als barons crítics han estat constants, però subratlla que les diferències es deuen principalment a qüestions de fons i defensa d'interessos territorials, no a disputes personals. El president manxec creu que el lideratge de Sánchez “és legítim” i que és “evident” que té “un ampli suport entre les bases”. Lambán, per la seva part, destaca que el partit s'ha convertit en un “erm absolut” per a la discrepància i que la censura interna és exercida fins i tot pels mateixos militants, la qual cosa dificulta qualsevol moviment alternatiu des de dins. “No estem, ni de lluny, en el moment d’apuntar un líder alternatiu a Sánchez”, admet que “la militància està amb ell” i que “en aquest moment seria posar el carro per davant dels bous i llançar a un company a estavellar-se contra el mur de la melancolia".