S'estan publicant des de diumenge passat una sèrie de whatsapps creuats entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la seva anterior mà dreta en el partit, ja que ocupava la poderosa secretaria d'organització del PSOE, l'exministre de Transports José Luis Ábalos. Com sol succeir sempre que es produeixen aquest tipus de filtracions, i a Espanya, lamentablement, està a l'ordre del dia des de fa molts anys que això passi, els que se senten beneficiats aprofiten per treure el màxim de partit possible i el/s que se senten perjudicats fan bandera d'una privacitat que, en altres ocasions, ells no van respectar. Entremig, els que surten esmentats, que mai no surten ben parats i que no queden indiferents. Tot apunta que això no ha fet res més que començar i que, tal com hem llegit opinions del president sobre barons socialistes com Fernández Vara (extremeny), Susana Díaz (andalusa), Emiliano García-Page (manxec) o Javier Lambán (aragonès) que, sense ser comentaris escandalosos, són prou àcids i tenen el pebre just per ser més que incòmodes per a qui els realitza, anirem llegint whatsapps fora del perímetre socialista. I potser fins i tot hi ha alguna cosa més que opinions desagradables.

Encara que és un terreny relliscós, donaré la meva opinió com a periodista, és clar. En primer lloc, no s'han de confondre mai converses privades amb converses íntimes. S'està provant de confondre la gent amb la distinció entre converses privades de caràcter íntim amb simples converses privades, entre dues persones, que sí que són rellevants i clar que es poden publicar. En realitat, el periodista es regeix per l'interès informatiu, amb independència de si qui les hi dona ha pogut o no cometre un delicte de revelació de secrets. Però estem segurs que no les hi va donar el mateix Ábalos? El famós “Luis sé fuerte” era un whatsapp de Mariano Rajoy sent president del govern espanyol a Luis Bárcenas, extresorer del PP implicat en el cas Gürtel, la trama de corrupció vinculada als populars, i que passaria gairebé dos anys a presó entre 2013 i 2015. El “Luis sé fuerte”, va obrir les portades de tots els mitjans del país i de manera especial les dels progressistes afins d'Espanya... els mateixos que ara posen el crit al cel.

El "Luis sé fuerte" de Rajoy va obrir les portades de tots els mitjans i de manera especial les dels progressistes que ara posen el crit al cel amb Sánchez

El mateix passa, des de fa anys, amb els interminables àudios, correus o notes de l'excomissari José Manuel Villarejo, una font inesgotable de dades i sobre la qual tothom ha anat publicant, en moments diferents, el que s'han dignat a facilitar els posseïdors dels discos durs amb la informació encriptada. Ningú no s'ha plantejat que s'estigui cometent cap delicte. Està el cas Ferrerasgate, com es coneixen els enregistraments de l'excomissari Villarejo que incloïen converses amb Antonio García Ferreras, director de La Sexta. En aquests enregistraments, Ferreras discutia la difusió d'una notícia falsa sobre un presumpte compte bancari de Pablo Iglesias en un paradís fiscal. La Sexta va abordar aquest assumpte en els seus programes, en què reconeixia l'existència dels enregistraments i pels quals va generar un debat sobre l'ètica periodística i la veracitat de la informació publicada. Acabo: la recent filtració de converses a través de l'aplicació Signal del secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, sobre una investigació del Pentàgon. Aquestes converses, enviades per error a un periodista de The Atlantic, revelaven detalls sensibles sobre operacions militars al Iemen i opinions sobre aliats europeus. La publicació d'aquesta informació es va justificar pel seu impacte en la seguretat nacional i la política internacional.

Podríem fer extensible la llista del que han fet uns i d'altres, però em sembla que és innecessari, ja que els interessats en aquests debats coneixen els casos perfectament. En un món en què el que compta cada vegada més és el relat, em resisteixo que les xarxes mediàtiques ens arrosseguin per aquest camí en comptes de cap a un debat. Si s'acaba tenint clar l'interès informatiu, el fet que hi hagi més o menys morbositat no pot condicionar la publicació. El PSOE, que ha fintat amb portar aquest cas als tribunals, no ho ha fet, ara per ara, i ha assenyalat que continuarà estudiant-ho. És, sens dubte, el millor que poden fer, ja que s'estalviaran uns diners en un cas que mai no podran guanyar. I això que el més dolorós, segons el boca-orella que tan ràpid circula per la Villa y Corte, no ha fet més que ensenyar els seus primers missatges.