Per cinquena vegada des que Donald Trump és president dels Estats Units, el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, visitarà la Casa Blanca. Dos aliats enemistats, cadascun amb bona part de la resta del planeta, abordaran la situació a la Franja de Gaza entre missatges contradictoris de Trump. Un dia anima Israel a prosseguir la invasió de Gaza, i fins i tot arriba a publicar un vídeo generat amb intel·ligència artificial en el qual es veuen edificis de luxe i fins i tot un hotel de la cadena Trump, i l'endemà s'erigeix en patrocinador d'una pau gairebé impossible i que aquest diumenge el ministre de Sanitat de Gaza va xifrar en 66.000 palestins, els morts de la invasió d'Israel per acabar amb Hamàs.

El president nord-americà ha assenyalat en les últimes hores que té un pla de pau per a la Franja de Gaza que té 21 punts i que està convençut que convencerà Netanyahu. El primer punt és el lliurament dels ostatges per part de Hamàs en 48 hores i hi hauria una retirada progressiva d'Israel. El pla també negaria a Hamàs qualsevol paper futur en la governança de Gaza. Sobre el terreny hi hauria dos tipus de governança, un organisme internacional d'abast general i un comitè palestí. De fet, l'important seria el primer i tampoc no s'establiria un termini en què els palestins es farien càrrec del poder al territori.

Hamàs no s'ha ni pronunciat i s'ha limitat a assenyalar que no ha rebut cap proposta de Trump. Israel ja va deixar clar a les Nacions Unides a mitjans d'aquesta setmana que no faria un pas enrere i que la guerra continuaria fins que hagués aconseguit el control absolut del territori. Si aquestes són realment les posicions de Trump, Netanyahu i Hamàs, tot apunta que estem, una vegada més, enmig d'una guerra dialèctica pel relat, ja que la proposta del president nord-americà té massa llacunes per considerar-la materializable i prendre-se-la absolutament de debò, almenys, a curt termini.

Acabar la invasió de Gaza seria relativament senzill si Trump volgués

Potser som davant d'una cosa tan habitual en la política en què la incomoditat s'expressa amb propostes més que amb accions directes. És evident que hi ha una enorme incomoditat, a moltes cancelleries, per la llibertat de Netanyahu de fer realment el que li dona la gana davant de la mirada permissiva de l'Administració Trump. Perquè tothom sap que el primer ministre israelià no fa la guerra pel seu compte i que els Estats Units li donen permanentment la cobertura internacional que necessita. Acabar la invasió de Gaza seria relativament senzill si Trump volgués, però l'inquilí de la Casa Blanca ha fet entre poc i res per més que amb la seva fanfarroneria en moltes ocasions aparegui dient el contrari del que fa.

Com tampoc no n'ha quedat res de la seva trobada a Alaska el passat 15 d'agost amb Vladímir Putin, en què tenia la intenció de propiciar un alto el foc a Ucraïna i que ja ningú no recorda. I avui és un bon dia per recordar-ho després que Rússia hagi realitzat un atac massiu amb drons a Kíev, en què han mort quatre persones.