Aquí es deia ahir que a La Vanguardia se la mengen les ganes que el president Torra convoqui eleccions. Que marxi, vaja. Avui ho confirmen en portada: és l’únic diari que obre no amb la possible inhabilitació de Quim Torra —“probable”, segons el diari, que va fort— sinó urgint les eleccions. També l’Ara, que també fa setmanes que està en la mateixa onda, sempre una mica més contingut.
A les portades de Madrid, la cosa no mereix ni un retall, potser perquè des del dia que la causa va arribar al Suprem sabien que els jutges rematarien la feina iniciada per la Junta Electoral. Té gràcia que cap diari se sorprengui que el Suprem hagi posat data a un judici que no té ni ponent i se salti altres causes en cua. Certament, els diaris podrien excusar-se dient que, vist com les gasta el Suprem des de la sentència de l’1-O, tots estem curats de terror.
De fet, el Suprem ja va enviar ahir un missatge molt clar, en desestimar els recursos contra els acords de la Junta Electoral Central pels quals es deixaven vacants els escons de Carles Puigdemont i Toni Comín fins que no acatessin la Constitució espanyola, una formalitat que sí que pesa, no com la minúcia comentada a sobre.
El Suprem, però, es passa per l’arc del triomf una resolució del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) (pdf) on s’estableix que “una persona elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de [diputat] en el moment de la declaració oficial dels resultats”, sense necessitat de cap altre tràmit. De fet, Puigdemont i Comín fa mesos que exerceixen com a eurodiputats. Per fer-te-la curta, l’argument del Suprem és que la llei europea no prohibeix que s’exigeixi l’acatament, una manera de raonar que explica millor que mil tractats la mentalitat de la justícia espanyola.
La mateixa actitud —no ets diputat perquè la gent et vota, com diu el TJUE, sinó perquè acates la Constitució (traducció: perquè ho dic jo)— impulsa sis magistrats del Tribunal Constitucional a demanar que torni al plenari un afer ja refusat en sala i que pot anul·lar l’escó de 29 diputats per la forma com van prometre el càrrec. L’origen d’aquest terrabastall és una denuncia de Vox i els afectats són tots indepes, del PNB i d’Unidas Podemos. Ves per on, els que fan la majoria de Pedro Sánchez. Si prospera el recurs, caldrà veure com queda tot el que s’ha aprovat aquesta legislatura, des del nomenament del mateix Sánchez als estats d’alarma, l’ingrés mínim vital i etcètera.
Entretant, segueix la instrucció sobre el 8-M, malgrat la petició de la Fiscalia que s’arxivi, i nombrosos testimonis que demostren a la jutgessa que no va passar el que la Guàrdia Civil diu que va passar. Afegeix-hi el suplicatori demanat pel Suprem al Congrés per processar la diputada Laura Borràs per uns fets discutibles i una causa iniciada en un tribunal que no tocava, per dir-ne només dues de fosques del cas.
El que estranya és que cap diari en cap portada —potser El Punt Avui, d'aquella manera— no connecti els punts, no uneixi les peces del trencaclosques. Potser els fa por el dibuix que en sortiria i s’estimen més jugar a la petita i demanar eleccions o xiular i mirar al sostre.
Una cosa més. Ahir va morir Rosa Maria Sardà, que ens va fer riure i ens va fer plorar, com explica aquí en Joan Safont. Es mereixia molta més portada.
