El Tribunal Suprem s’ha posat les piles després del parèntesi del coronavirus i, en un gest peculiar, ha comunicat que “fixarà previsiblement” per al 17 de setembre la vista per al recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la inhabilitació a què el va condemnar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per no retirar els llaços grocs durant la campanya electoral.

Des de JxCat s’ha evitat fer una valoració de l'anunci, tot i concloure que després del retard que el confinament ha provocat en tots els casos que té pendents el Suprem, l’alt tribunal ha decidit fer passar davant la carpeta del president de la Generalitat. 

No només això. El vicepresident del Parlament Josep Costa, que forma part de l’equip legal que assessora Torra, ha expressat en una piulada la sorpresa davant del fet que s’hagi anunciat la convocatòria de la vista abans fins i tot que s’hagi admès a tràmit el recurs. Costa ha recordat que el Suprem està resolent ara mateix els recursos presentats l'estiu del 2018, quan el de Torra és de febrer del 2020.

Per la seva banda, l’advocat del president, Gonzalo Boye, ha recordat que no només no s’ha admès a tràmit, sinó que el ponent designat pel Suprem per portar el cas, Miguel Colmenero, va demanar apartar-se'n argumentant que ha estat nomenat membre de la Junta Electoral Central, amb la qual cosa no hi ha ponent. A més, les parts tenen encara fins la setmana vinent per pronunciar-se sobre aquesta decisió.

En qualsevol cas, el moviment protagonitzat des del Suprem ha fet evident, a parer de JxCat, que a l'alt tribunal hi ha qui empeny perquè aquest tema s’agilitzi. I aquesta evidència ha tornat a activar el debat sobre el final de la legislatura a Catalunya.

Durant les darreres setmanes, JxCat ha rebutjat parlar de la possibilitat de convocar eleccions per avançar-se a la inhabilitació i evitar així que sigui el Suprem qui precipiti la dissolució del Parlament. Tots els consellers d’aquest grup han sortit a reiterar un cop i un altre que convocar ara a urnes seria una irresponsabilitat perquè la prioritat és donar resposta a la crisi provocada pel coronavirus.

Això no obstant, i més enllà de l'estratègia de la defensa de Torra, la perspectiva d’una vista al Suprem al mes de setembre alimenta la hipòtesi d’una inhabilitació a la tardor i la necessitat de concretar algun dels escenaris alternatius a què s’ha referit repetidament la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ja sigui a través d'un canvi de Govern o un nou president.

Per la seva banda, ERC ha recuperat la seva reclamació que les decisions sobre la resposta a la decisió del Suprem s’han de prendre de manera consensuada entre els socis de Govern. El vicepresident, Pere Aragonès, ha expressat aquest dijous “tot el suport” al president i el desig que el Suprem rectifiqui la sentència del TSJC. No obstant, tot i evitar posicionar-se sobre la inhabilitació, ha insistit que les decisions que s’hagin de prendre “es faran amb el consens adequat”.

“Volem que qui hagi de governar el país ho decideixi la ciutadania de Catalunya i el Parlament, mai un tribunal”, ha insistit el vicepresident.

El fet és que una inhabilitació de Torra provocaria també el cessament de tot el Govern, que quedaria en funcions, mentre que el Parlament disposaria de deu dies per designar un nou candidat a la presidència. Si un cop passat aquest termini no s'hagués designat president, s'obriria el compte enrere de dos mesos per buscar un nou candidat, i en cas de no aconseguir-ho, la convocatòria electoral seria automàtica.

De moment, des de presidència de la Generalitat l'única resposta al moviment del Suprem ha estat que al Palau de la Generalitat no ha arribat cap notificació de cap mena i que el president "segueix concentrat en la seva gestió de la Covid-19, que és ara la seva principal prioritat". De fet, Torra no ha dedicat cap de les seves piulades d'avui a aquest tema. 

Això sí, ha deixat clar que "cap independentista català no pot tenir mai un judici just a Espanya". Però no es referia al seu cas sinó al de la diputada Laura Borràs, que avui s'ha defensat al Congrés contra el seu suplicatori. Al final, però, la resposta des del Govern està en mans de Torra.