L’Ara i El País avancen avui que el Tribunal Suprem descarta condemnar per rebel·lió els dotze processats per l’1-O. La sala no accepta la conclusió del jutge instructor Pablo Llarena ni la petició principal dels quatre fiscals. No disposa de proves que els acusats haguessin instigat cap pla "d'aixecament violent i públic" per assolir la independència de Catalunya. És un gran què: era el delicte més greu, castigat fins amb 25 anys de presó.
Ara caldrà saber si encaixen en el delicte de sedició —és la línia de l’advocacia de l’Estat— el relat fabricat per Llarena i recollit i agreujat pels fiscals del Suprem, és a dir, que els acusats es van “aixecar pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o impedir a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”. És aquesta definició la que descriu la manifestació del 20 de setembre i el referèndum de l’1 d’octubre? El tribunal també podria qualificar la sedició en grau de “provocació, conspiració o proposició”.
Tic-tac, tic-tac. La incertesa segueix. Ballen moltes preguntes, però. A què respon aquesta filtració? A qui beneficia? Les especulacions poden ser infinites però alguna raó hi ha perquè se’n faci aquest avanç tres o quatre dies abans que la sentència es comuniqui als acusats. S’ha fet per preparar el terreny, per enganyar algunes esperances? Per fer patir? Per facilitar la unanimitat dels magistrats del tribunal —una mena d’obsessió judicial a Espanya? Quins efectes produirà tot plegat a les euroordres que s'emetran contra el president i els consellers exiliats a Bèlgica?
En fi, que encara no se sap res del que dirà la sentència. Només se sap què no dirà, segons aquests dos diaris. La setmana que ve se sabrà tot.
