La trobada s’havia anunciat com una versió hispànica d'Alien vs. Predator, aquella sèrie de pel·lícules fantàstiques que enfronten dos sanguinaris monstres espacials (foto). Ha resultat ser la mateixa comèdia de sempre amb el mateix resultat previsible de sempre que, esclar, mor en les mateixes portades de sempre. Casado ha arribat a La Moncloa amb la proposta de deu pactes (nou fuleros i un de sucós, de seguida en parlem) i l’exigència que Podemos marxi del govern central per negociar els pressupostos generals i la renovació del Poder Judicial, pendent de fa gairebé dos anys —després et diran que és una institució independent—. Tot això no podia ser, esclar, i la trobada ha acabat en pizza. La Vanguardia ho ha vist clar i s'estima més obrir amb Putin l'enverinador que amb la cosa de La Moncloa. És una decisió difícil de criticar.
Les portades dels diaris de la dreta es posen avui com un gall de panses contra Pedro Sánchez, que no ha acceptat de Casado res més que un acord per constituir l’Agència de Reconstrucció, organisme on es subhastaran els 140.000 milions d’euros del fons postpandèmia que la UE té la bondat d’atorgar a Espanya. Aquest és l’acord sucós, naturalment, on hi haurà pocs embolics. Que el Poder Judicial el dirigeixin jutges caducats o que els pressupostos vagin pel pedregar no té problema, però fer i desfer els destins dels calerons europeus, ep, això ho hem d’organitzar perquè ningú no trobi a faltar res i tothom tingui un bon passar. Alí Babà tenia una tècnica de gestió semblant, ja ens entenem. De tot això els diaris no en diran res avui —ni probablement mai.
És bonic comparar les fotos de portada de l’ABC i d’El Mundo. El tabloide monàrquic s’ha deixat enganyar —és una manera de dir— per la foto més maca: Sánchez i Casado que encaixen els colzes, amb el president lleugerament tombat endavant cap al líder de l’oposició en senyal de domini, mentre Casado sembla entre sorprès i espantat. L’ABC ha jugat la foto on Casado queda malament. El Mundo, més curós, ha triat una foto on Sánchez sembla espantar-se i fugir davant la mirada tensa i viril de Casado, ese hombre. És més coherent amb el missatge que dona: Sánchez caca, Casado bien.
Els diaris que es miren amb afecte l’actual govern espanyol (El País, El Periódico, La Vanguardia) presenten la trobada a favor de Sánchez amb murrieria. Venen a dir que Inés Arrimadas, que és tan oposició com Casado, sí que s’avé a seure i negociar els pressupostos. No com el cap del PP, que posa condicions impossibles de complir per tenir excusa per deixar Sánchez penjat i dependent de Podemos, al qual cap dels tres diaris tampoc mira gaire bé (el dels Moll potser una mica). Tots tres remarquen que la bona tàctica és la que aplica la presidenta de Cs: oferir-se a donar suport a uns pressupostos “moderats” (paraula equivalent a la campana de Pavlov per a La Vanguardia) i que no “se’ls reparteixin en un despatx entre Iglesias, Rufián i Otegi”. El diari dels Godó en fa un bon resum: "Cop de porta de Casado, disposició d'Arrimadas".
Això no ha fet més que començar i els diaris ja han ensenyat les seves cartes.
Un apunt final: cap dels diaris que va posar en portada les acusacions a Carles Puigdemont, amb entrada-espectacle de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona i etcètera, cap d’aquells diaris diu avui res del fet que la Fiscalia del Suprem no aprecia ni prevaricació, ni malversació de cabals públics, ni frau a l'Administració, ni falsedat en la gestió d’Aigües de Girona, en contra de les imaginacions de la titular del jutjat d'instrucció 2 de Girona que investiga el cas. Deu ser el disgust.
