Ahir era un dia de portada fàcil. Hi havia matèria de primera per triar i remenar. El jutge va empresonar set membres dels CDR i es va armar un trist sidral taiwanès al Parlament en conèixer-se la notícia. També ahir, una jutge va ordenar presó pels tres amos de la càrnia Magrudis, d’on va sortir la carn contaminada amb listeriosi. Per arrodonir el dia, els diaris tenien les últimes noves sobre el procés d’impugnació (impeachment) del president Trump; els avisos de l’ONU sobre les conseqüències dramàtiques del canvi climàtic, i la mort de l’expresident francès Jacques Chirac.
I el tema que obre les portades i genera més escàndol és… el sidral al Parlament pels detinguts dels CDR. Certament, els acusen de delictes gravíssims —integració en grup terrorista, tinença d'explosius i conspiració per cometre estralls— malgrat que no han comés cap atemptat, no han matat ni ferit ningú —no hi ha víctimes— i no els hi han trobat cap arma ni res semblant. Suma-hi el context: els nyaps del fiscal a l’hora d’informar de l’operació —denunciats per Jutges per la Democràcia i altres juristes—, l’espectacular i conflictiu desplegament de 500 guàrdies civils en cinc municipis, la fractura del secret de les actuacions judicials, com s'ha menyscabat la presumpció d’innocència, i —matem-ho aquí— el fiasco de nombrosos casos semblants, que han quedat en no res.
Als tres propietaris de Magrudis, en canvi, la jutge els acusa de tres delictes d'homicidi per imprudència greu, dos delictes de lesions al fetus amb resultat d'avortament, un delicte contra la salut pública i lesions per imprudència greu. Són cinc morts, als que cal afegir els nombrosos afectats per la intoxicació. A més, la instrucció del cas documenta que els amos de Magrudis van comercialitzar la carn malgrat que en coneixien els defectes i riscos, entre d’altres irregularitats. Cinc morts i el cas no surt en cap portada. Cap. Què fort.
La decisió de la majoria de diaris ha estat fer volar l’afer dels detinguts dels CDR i presentar el Parlament, en aquest context, com un CDR més. Digues, si vols, que la comparació és demagògica. Potser sí. A la vista dels fets, però —cinc morts contra cap i una bronca parlamentària—, a més d’un i més de dos se’ls hi farà molt estrany el perquè de la tria. És probable que no se’ls acudi altra explicació que la voluntat d’acompanyar, deliberadament o involuntària, el relat de violència a Catalunya que cuina l'Estat espanyol i d'escampar una por preventiva i preelectoral abans no es faci pública la sentència del Suprem sobre l’1-O.
L’Iu Forn ja ho explicava l’altre dia: “Tenen ja feta la plantilla del terrorisme d'ETA, i com que no saben aplicar-ne cap altra, a l'altra banda necessiten violents. I si no n'hi ha, se'ls inventa. Com al judici del Suprem”. És difícil interpretar d’altra manera les, diguem-ne, portades de fantasia dels diaris espanyols.
Bonus per treure’s el mal gust de boca: la portada sobre la mort de Jacques Chirac de Libération, el diari que fa les millors portades funerals del món. (Chichi és un malnom de l'expresident).
