Parlant de les detencions de dilluns, un dia més la paraula és prudència. Però aplicable a tothom. Polítics, periodistes hooligans, justícia, forces de seguretat... Per què? Perquè no sabem què podran demostrar contra els 7 detinguts que declaren a Madrid. Ni contra els dos encausats que en qüestió de 10 hores van passar de ser perillosos terroristes a ser posats en llibertat amb càrrecs.

Però mentre arriben les proves reals, aturem-nos en alguns detalls que pengen de la qüestió.

1/ La presumpció d'innocència que s'han petat per totes bandes. Han filtrat imatges dels escorcolls, la llista dels objectius i la llista dels delictes dels quals s'acusava els detinguts. Han ensenyat una olla i cap explosiu. I allò s'ha donat com a prova de la seva culpabilitat. I tots els mitjans han emès i han publicat acríticament aquestes filtracions. No havien estat encara ni detinguts i ja eren perillosos terroristes “que volien cometre accions criminals imminents amb resultats imprevisibles però greus”. I amb el pas de les hores s'ha usat directament la paraula “atemptats”. Han filtrat als mitjans “amics” que els detinguts tenien “material per fabricar Goma 2” i després ja s'ha afirmat que tenien Goma 2 que “hauria ocasionat danys irreparables”, en condicional. La presumpció ha mort, dediquem-li una línia en blanc de silenci.

 

2/ El secret de sumari. Servidor de vostè és un ignorant, però sé el significat de la paraula “secret”. Fins aquí encara hi arribo. I si li afegim “de sumari”, sóc capaç d'entendre que vol dir que el sumari és secret. Però, per si de cas, he consultat el Diccionari de l'Espanyol Jurídic a veure què:

Definició

Doncs sí, era el que em temia. Però resulta que, a més, vulnerar el secret de sumari implica multa i responsabilitat penal. ¿Algú investigarà com és possible que diversos mitjans coneguessin detalls molt concrets dels escorcolls abans que es fessin els propis escorcolls?

3/ En tots els anys d’ETA ningú, mai, havia acusat de rebel·lió els terroristes detinguts per haver comès assassinats. Rebel·lió, el mateix delicte del que la fiscalia de l'Estat ha acusat els líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem.  

4/ A les filtracions brollades de forma hemorràgica cap a la premsa amiga s'ha parlat des del primer moment de terrorisme. Però, a quin grup terrorista pertanyen els detinguts? Què en sabem? Què pretén? Quina estructura té?

4/ Cinc-cents membres dels cossos de seguretat per detenir 9 persones ens dóna una mitjana de 55,5 agents per detingut. La paraula que ho definiria no seria, precisament, discreció. I encara menys els helicòpters, els drons i la resta de publicitat associada.

5/ Hem quedat que som davant de 9 perillosos terroristes... a qui no els apliquen la Llei Antiterrorista. Caldrà trucar al professor d’Arbó i a Iker Jiménez perquè ens aclareixin el misteri.

6/ Miri que hi ha casernes de la Guàrdia Civil, doncs els detinguts van a parar a la que governa Diego Pérez de los Cobos, ideòleg del dispositiu de l’1-O. Miri que hi ha fiscals, doncs casualment aquest cas el porta Miguel Ángel Carballo, signant de la famosa nota titulada “Neutralització acció i grup terrorista d'índole secessionista català” i que popularment ja es coneix com la del “Podria ser que fos o que no. Perquè, el que pot ser pot, pot no ser i a més podria ser probable de manera improbable”. Ah, Carballo també és el fiscal del cas Tamara Carrasco i Adrià Carrasco i qui va presentar la primera querella contra els Jordis, que va permetre a la jutgessa Lamela empresonar-los.

Conclusió prudent de tot plegat? El paraestat o estat desencadenat no sap com combatre l'independentisme pacífic i polític. Ells només saben preservar la unitat del que ells entenen que ha de ser Espanya quan l'enemic és violent. Perquè un estat té totes les armes i més i sempre acaba guanyant. Si davant tens algú que no mata, potser al final no tens més remei que parlar-hi, I això mai!

Tenen ja feta la plantilla del terrorisme basc, i com que no saben aplicar-ne cap altra, a l'altra banda necessiten violents. I si no n'hi ha, se'ls inventa. Com al judici del Suprem. I com, amb tota la prudència que cal, pot estar passant ara. Perquè, de fet, ja ha passat unes quantes vegades més, cosa que ens aboca a pensar malament. I no per culpa nostra.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat