A la presidenta de Madrid se li acaba el qüento —bé, mai se sap— a compte de la pèssima gestió de la pandèmia del seu govern. Fins i tot La Razón, que només ha posat bona cara a Isabel Díaz Ayuso per, diguem-ne, disciplina de partit, fa un títol de portada que li deu haver fet tanta gràcia com que li gratin l’esquena amb una aixada. El País també obre amb aquest tema, com és natural. Madrid, por ser capital, ja fa dies que mereix aquest tracte preferencial del diari progre, especialment si això ajuda, per contrast, a lluir al govern de coalició espanyol.
Es fa estrany, però, que sigui tema principal de La Vanguardia. Com qui no vol, el diari més venut del Cap i Casal compara Madrid, que no pren “mesures dràstiques” (malament!), i Barcelona, que sí que ho fa (bé!). A banda que les mesures han de ser eficaces més que “dràstiques”, la portada de La Vanguardia fa l’efecte que té ganes de treure-li la pols a Ayuso, que va voler arrabassar a Barcelona fires i congressos com el Mobile. El diari dels Godó no ho perdona —i està molt bé. Alhora, cal dir a tots els malpensats que és inversemblant que tituli amb Madrid per no donar volada al debat de política general i arraconar al president Quim Torra. Cap diari de prestigi faria una cosa així.
El que fa molta molta pudor és veure El Mundo i l’ABC, que obren portada amb dos afers menors, irrellevants, tot deixant passar el descontrol de la pandèmia a Madrid. Tots sabem què va passar al març en una situació semblant. Molts es preguntaran per què aquests diaris amaguen el desori sanitari de la capital espanyola. Els primers els seus lectors, gent més aviat gran —per tant, en situació de risc. Potser pensen que, si no se’n parla, les coses no passen, una actitud que va fer fortuna en països com la Unió Soviètica i avui encara en fa en d’altres com Veneçuela o Hongria. Si un dia posen en portada que Madrid es confina i reobre els hospitals de campanya, a la meitat dels lectors els agafarà un infart mentre l’altra meitat es preguntarà què coi ha passat, com hem arribat fins aquí. En fi. Són capaços de culpar-ne Pablo Iglesias.
Clatellada al jutge estrella
Parlant d’Iglesias, ahir, la secció 3ª penal de l'Audiència Nacional va obligar el magistrat Manuel García-Castellón a rectificar en l’anomenat cas Dina. Haurà de retornar al líder d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, la condició de víctima que li havia retirat al maig. A més, l’avisa que ha perjudicat Iglesias per les filtracions de la instrucció que dirigeix i que ha investigat presumptes delictes inexistents (suposadament comesos per Iglesias) sense tenir-ne la competència, cosa que ha perjudicat també al principal acusat, l’excomissari Villarejo, que ja va per tres anys de presó provisional —i que té els mateixos drets que qualsevol fins que no sigui declarat culpable.
La plantofada s’ha sentit de Algeciras a Estambul, para que pintes de azul tus largas noches de invierno (perdona, Serrat!). No és poca cosa. Si existeix un jutge estrella, és García-Castellón. Es va doctorar en empaperar Mario Conde pel cas Banesto i ara, després de prestar servei dotze anys a París com a jutge d’enllaç antiterrorista, instrueix els casos més lluïts, ehem, del moment: Púnica, Lezo, Tándem (Villarejo), BBVA y Dina.
És fàcil pensar què passaria si la doctrina de la secció 3ª penal s’apliqués als processos contra l’independentisme, però aquest no és el tema. Aquí es parla de les portades dels diaris.
Els avatars mediàtics i judicials d’aquest cas il·lustren molt bé les peculiars coincidències entre la línia d’investigació de l’instructor i les ganes de l’aparell mediàtic ultra i conservador espanyol de desprestigiar Podemos. El tema, doncs, és que les portades de la tuna mediàtica de la dreta madrilenya es dediquen des del maig (quatre mesos quatre) a escampar sobre Pablo Iglesias la sospita que ell mateix havia ordit el cas per amagar tot un seguit d’escàndols. Totes aquestes mentides han acabat en una bronca al jutge instructor que, almenys fins ahir, anava tan embalat que ja pensava a acceptar Vox com a acusació particular.
La mateixa bronca se la poden aplicar El Mundo, l’ABC i La Razón, que han volgut fer del cas Dina el cas Podemos. Però bueh. Res de tot això que suara s’ha explicat apareix a les portades d’avui. Al contrari. La Razón encara té el nervi de donar veu a l’exadvocat de Podemos, causant de la desgraciada actuació d’un jutge que, malgrat la seva experiència, ha fet més cas a les fabricacions d’un home despitat que a les pericials de la mateixa policia espanyola.
